Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

El retorn a la normalitat de les persones discapacitades

Letras de Autismo.

Letras de Autismo.

El meu fill Pol té vint-i-sis anys i té autisme: una discapacitat del 88 %. El confinament ha estat dur per ell i per totes les persones com ell. Les primeres setmanes estava desubicat, apagat, trist; ell no parla, però té sentiments: notava l'ambient estrany, els carrers buits, el to de les notícies, la tristor i la por de tots, i plorava. Amb la desescolarització deguda a la crisi del coronavirus, les persones discapacitades han perdut rutines, referents, companys, professors i psicòlegs (que fan, en els dos casos, una gran labor, mai prou ben pagada), teràpies personalitzades.

Entretodos

Amb la desescalada, tornar a les escoles especials, centres ocupacionals, centres de dia i centres especials de treball és absolutament necessari, però tampoc serà fàcil: comporta temps d'adaptació, i els psicòlegs ja avisen que els nois tornaran a estar angoixosos, i hi haurà un repunt dels problemes de conducta. I sí, cal tornar, però... quan? Les escoles convencionals ja han obert, però els pares de persones discapacitades seguim sense saber res de quan ho faran aquests centres. I com? Hi haurà transport per arribar-hi? Els horaris i grups seran iguals o reduïts? Hi haurà més educadors, professors, psicòlegs? Hi haurà infermeres a cada centre per garantir i organitzar la part sanitària? Com funcionaran els menjadors, com seran les hores de pati i de lleure? S'adaptaran els espais i els programes educatius a les noves circumstàncies? Molts pares ens estem fent aquestes preguntes: algú de la Generalitat ens les pot respondre?

Ara mateix, les escoles especials, que depenen de Sanitat i Serveis Socials, tenen el finançament pràcticament congelat des del 2008, i moltes d'elles estan a punt de fer fallida: caldria assegurar-se que la Generalitat destini partides econòmiques a sufragar l'increment dels costos derivat de la situació actual perquè no hagin de fer els pares, que ja no poden més, i menys amb la crisi que vindrà. Què més ha de passar perquè els polítics pensin una mica en les persones?

Participaciones de loslectores

Másdebates