Durán i Lleida i 'El risc de la mentida'

Josep Antoni Durán i Lleida, "pujolista" acèrrim, ha sigut un insigne polític del panorama de la política espanyola durant quasi més de 40 anys i deixat bruscament a la cuneta electoral per la seva impopularitat manifesta (per la porta del darrere). Quasi tants anys com el franquisme. I crec sincerament que l'etapa anterior al 78 el va marcar decisivament. Hiperactiu de la política, incansable, perenne i que no acabava ni acaba de marxar mai... Doncs ara es despenja, en la cerca de la notorietat perduda, amb declaracions altisonants en contra del president Puigdemont (insults inclosos), del procés i dels presos polítics (per a ell "polítics presos" com botiflerament va manifestar en el recent programa FAQS de TV3).

Sempre s'ha presentat com el salvador de la pàtria catalana, però l'única veritat és que va destruir UDC, el partit més antic de Catalunya juntament amb ERC, per la seva ambigüitat de pensament (catalanista) i la seva línia política de submissió envers un Estat, com l'espanyol, que deixa molt a desitjar en termes de democràcia efectiva.

En el seu dia, la Fiscalia de l'Estat el volia imputar de diversos delictes, però estranyament van desaparèixer de cop i volta... no seria a canvi de fer descarrilar el procés aleshores en fase d'inici? El magistrat valencià López Tena també va incidir en apuntar aquestes actuacions delictives del polític lleidatà, però la veritat és que se'n va lliurar hàbilment... I ara, la cirereta: "El risc de la veritat"... quina veritat? La seva? Que no ens faci riure... per Déu (com ell diria). El seu llibre consisteix a dir amb dues paraules: "jo, sí; tu, no". El revers del seu llibre hauria de posar el títol real del seu pensament: "El risc de la mentida".