"El Dia del Docent caldria celebrar-lo amb fets, no amb paraules emotives de fals contingut"

Imagino que pel fet de ser professor m'ha arribat un 'e-mail', d'aquells massius, gens personalitzats. Em recorda que el 5 d'octubre, ara mateix, se celebra el Dia internacional del Docent. Inclou un vídeo i el remitent és EduCaixa, l'agència de projectes i programes educatius de la Fundació La Caixa. Ara bé, el missatge podria venir de qualsevol altra entitat, sindicat, marca o associació.

És molt maco, dura només un minutet i s'hi diu que els 'profes' donem veu i pertinença als alumnes, i que els fem possible el seu futur. I que estem millorant el món.

I després, què?

Investigo i descobreixo que aquesta commemoració anual la promou des de fa anys la Unesco, però que també s'hi associen altres ens internacionals. Es demana que -arreu del món- "els docents puguin disposar de contextos propicis, de formació adequada de qualitat, i de garanties sobre els seus drets i responsabilitats" (Irina Bokova, Unesco).

I aleshores? M'ho pregunto perquè les paraules se les endú el vent, i les quatre actuacions recents i maldestres de sindicats i de responsables polítics fan avergonyir encara més a qualsevol que cregui realment en l'educació. A veure què els sembla això: ¿i si el 5 octubre fos una ocasió per demanar fets i no pas declaracions? ¿Atenció i cura de la formació dels professionals docents en lloc de paraules emotives de fals contingut?

En qualsevol cas, gràcies als qui -amb humilitat i discreció- ens doneu suport.