Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Deixem d'actuar pensant en què diran els altres i viurem més lliurement"

¿Se puede curar la soledad con un amigo imaginario?

¿Se puede curar la soledad con un amigo imaginario?

Tenim tendència a no actuar segons les nostres conviccions sinó en base al que puguin pensar les persones que ens envolten. Aquest fet succeeix perquè vivim en una societat la qual jutja per qualsevol detall, critica i (m’incloc) està pendent contínuament de les vides alienes.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Ha de ser cadascú de forma individual qui es marqui l’objectiu d’acabar amb aquestes actuacions o fer-les el mínim possible, així serà de l’única forma que podrem avançar en comunitat. En lloc de donar per bones hipòtesis que no tenim del tot com a certes o comprovades, de buscar com complicar l’assumpte perquè hi hagi més 'suquet', de fer córrer rumors o crítiques destructives, seria favorable que ens dediquéssim a oferir consells, opinions o semblant quan ens els demanin, si es donés el cas. En cas contrari, evidentment mantenir la boca tancada. Ja ho expressa perfectament la dita: "qui no parla no erra".

Com a conseqüència no es buscaria agradar a l’altre, no s’estaria dia rere dia capficat en seguir models de conducta i patrons, sinó que es viuria més lliurement i tranquil·la i, sobretot, de manera autèntica.

Participaciones de loslectores

Másdebates