Carta d'una metgessa: Cansats d'esforços sense recompensa

Médicos y enfermeras protestan contra los recortes en Sanidad. / ARCHIVO / RICARD CUGAT

Han passat dos anys des de que vaig acabar la residència de Medicina. Encara conservo les ganes i la il·lusió dels que fa poc que hem entrat a treballar al sistema sanitari públic català i que d’alguna manera ens agradaria contribuir a canviar el panorama actual. Però sincerament, per molt que miri al meu voltant i malgrat el meu positivisme, costa molt aferrar-se a algun element que ens permeti continuar lluitant. Baixes no cobertes, visites forçades, centres oberts en plenes obres d’estiu, manca de material... Aquest és el nostre dia a dia, una realitat que no es percep ni des de l’usuari ni des dels responsables de gestió.

És ben trist veure com els meus companys de feina ja renuncien a fer res més perquè directament estan cremats. Cremats d’un sistema que ha aguantat aquesta crisi gràcies als nostres petits esforços, sense cap mena de recompensa. Abans no entenia com justament un metge podia arribar a sentir-se així, i ara, i amb només dos anys d’experiència laboral, la realitat parla per si sola. Si les coses no canvien, l’energia i l’entusiasme dels més joves s’acabarà perdent. Trist però real.