"Assegurar un govern de progrés a Barcelona sembla ser que es redueix a una sola opció"

Com a persona d'esquerres, estic una mica sorprès per les propostes electorals, sobretot pel que fa als pactes, que ens fan alguns partits suposadament progressistes.

Per una banda, ens trobem una ERC que sembla que prefereix un pacte amb els hereus de CiU, prioritzant per sobre d'altres temes la lluita per la independència de Catalunya. Una opció legítima però que ha portat a la paràlisi del Govern de la Generalitat, fruit de les discrepàncies internes, com s'acaba de demostrar amb el tema de la regulació dels lloguers, i el poc interès d'uns i d'altres -sobretot de la dreta catalana- per desenvolupar les mesures socials en temes com l'habitatge, la renda garantida, etcètera, que la ciutadania reclama amb urgència. És fàcil d'imaginar el que significaria un pacte d'aquestes forces a l'Ajuntament de Barcelona: aturar, si no retrocedir, en les polítiques socials, mediambientals, feministes, etcètera, que ha començat el govern de Barcelona en Comú.

Per l'altra banda, el PSC sembla que també vol prioritzar el tema nacional afirmant que no vol pactar ni amb Ada Colau ni amb els independentistes, deixant així tan sols una porta oberta: el pacte amb el candidat de les elits, com ell mateix diu, i inclús amb el PP, anant en direcció contrària al que sembla que Pedro Sánchez proposa des de la Moncloa, i molt lluny de la tradició històrica del socialisme català.

En conclusió, sembla que l'única manera d'assegurar un govern progressista a la ciutat és que Ada Colau revalidi la victòria el proper 26 de maig. Inclús els que poden ser crítics amb alguna part de la seva gestió saben que no hi ha cap alternativa des de l'esquerra.