No vull formar part d'aquesta Espanya

Pensava que era independentista però amb dubtes. Des de l'1 d'octubre fins avui els dubtes s'han dissipat per complet, no he de recordar com ens van apallissar, però el pitjor estava per venir, des de les hores les agressions verbals (si respons són físiques) estan a l'ordre del dia.

Visc en una plaça de Rubí on cada tarda s'omple de joventut, i els últims dies és com una explosió d'agressivitat, així com l'efecte cava com quan s'obre l'ampolla. Salten espurnes. S'hi passen hores donant voltes a la plaça amb la bandera espanyola al coll i cantant el famós "yo soy español, español", "Puigdemont a la prisión" i "Trapero al paredón".

En sentir el rebombori vaig sortir al terrat a veure què passava. Tinc la senyera penjada i uns dels marrecs va mirar cap a dalt i senyalant amb el dit hem diu: "quita eso que a mí no me representa". Vaig agafar el mòbil de la butxaca i van desaparèixer al moment. L'últim fou ahir a la tarda quan varen cremar unes estelades al mig del parc amb total impunitat. No vull creure que tots els espanyols siguin així, però si a la nostra terra ens fan això, no m'imagino un viatge per la resta d'Espanya... Ens apedregarien. Només vull exposar el que ens espera. Crec que ser català és dur, però ser independentista és un acte d'heroïcitat.

La meva part d'espanyola la regalo.