Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Si es tracta d'una boda, és més car

Varias modelos muestran vestidos de novia de la colección del diseñador madrileño Jesús del Pozo, dirigida a una novia más vanguardista y arriesgada y caracterizada por sus diseños con drapeados, escotes asimétricos a un hombro y rematados con flores y lazos.

Varias modelos muestran vestidos de novia de la colección del diseñador madrileño Jesús del Pozo, dirigida a una novia más vanguardista y arriesgada y caracterizada por sus diseños con drapeados, escotes asimétricos a un hombro y rematados con flores y lazos. / MARTA PÉREZ (EFE)

Comença l'època de bodes. I casar-se no és barat, ja ho sabem. Però cada vegada és més flagrant l'aprofitament econòmic de les parts implicades en el negoci. Fa uns mesos, una noia, volent fer una boda íntima, va decidir reservar un privat en un restaurant per dinar-hi amb menú tancat 25 persones.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Quan, el dia en qüestió, el responsable del restaurant va veure entrar la núvia engalanada amb el seu vestit, va entrar en còl·lera perquè, segons ell, els convidats haurien d'haver avisat que la reserva es tractava per una boda, ja que el preu era substancialment més car. I jo pregunto: algú pot explicar el per què?

Passa el mateix amb els rams de flors, avituallament, fotografía, vestits, etcètera. Ja tinc clar que en una boda tot va més decorat, que el fotògraf porta dues càmeres en comptes d'una o que el servei és més acurat. Però, de debò que tots aquets detalls suposen l'increment de preu que es suma finalment? O és que resulta molt rendible jugar amb la il·lusió de la gent?

Participaciones de loslectores

Másdebates