Refugiats: A Europa no hi ha solidaritat entre pobles

Quina vergonya sento en aquests moments de ser europea, quina vergonya pertanyer a una Europa deshumanitzada avocada a la dictadura dels poders econòmics que obviament no tenen cap tipus d'ètica o moral. La sensació d'indignació ja fa temps que creix, pero l'últim acord entre Turquia i la 'Comunitat Europea' (entre cometes, ja que el que representa desvirtua i banalitza la paraula comunitat) ha estat el cop de gràcia. 

La solidaritat ja fa temps que no s'estila i sembla que s'hagi extingit en una societat on tots hem de claudicar al que ens diuen i disfrutar de la nostra llibertat aparent, i vigila que encara ens la prendran.

No puc creure que la política de la por hagi aconseguit crear humans deshumanitzats que no tenen cap preocupació que no sigui solucionar els problemes propis. És cert que tots tenim problemes, però els refugiats -sí, refugiats, no inmigrants econòmics- fugen d'una guerra, son aquí perquè no poden anar en lloc més, estan en un carreró sense sortida, i nosaltres els endinsem més encara en la foscor i la fredor no només sense ajudar-los, sinó també mercaditzant les seves vides per treure'n benefici propi.

No ve de nou que a Europa no hi ha cap tipus de solidaritat entre els pobles però la crisis dels refugiats ha acabat de destapar la hipocresia flagrant que reina a la societat actual, on fàcilment ens oblidem de les nostres obligacions i responsabilitats, no ja com a europeus sinó com a persones, i el que és pitjor, oblidem que la situació actual és consecüència d'una guerra occidental.

Indignant és veure com s'està comportant el món, la Unió Europea vers unes persones iguals a nosaltres en una situació que els fa vulnerables. Indignant és com estem claudicant tots davant les injustícies que es produeixen cada dia, que produeixen els que en teoria ens representen i que van en augment. 

No sé com hem arribat a aquest punt on tots ens semblen foranis i no hi ha ningú, ningú que estigui al capdevant de la presa de decisions sobre la política d'asil que tingui un bri de conciencia perquè només en fa falta una mica per veure que ens estem comportant d'una manera errònia i que passarà factura. Tranquils, no en el mercat, sinó en els principis bàsics de les persones. Reaccionem.