"Quan arribarà la racionalització horària?"

Ens llevem a les sis del matí per treballar amb son fins a les onze, i en el punt més productiu del dia hem d'aturar-nos per dinar, no una, sinó dues hores. La caiguda del sol no ens atura, seguim treballant i intentem guanyar a l'ensopiment de la digestió. Quan es fa fosc, encara ens queden algunes hores per acabar la feina. Amb sort, arribarem a casa abans de les vuit.

Ara sí, ara comença el temps per mi. Què faig? Si descanso i em preparo per l'endemà, quan gaudiré de la família i els amics? Per rematar el joc, els programes d'entreteniment televisiu no començaran fins passades les deu de la nit. El temps és un invent humà i, en canvi, no el sabem dominar. Quan arribarà la racionalització horària?