Okupar en el barri més 'cool' de Barcelona no és coherent

El punt de partida dels okupes del ‘banc expropiat’ de Gràcia podia ser interessant. Aplaudeixo que hi hagi persones que vulguin demostrar que una societat cooperativa i anticapitalista és possible i els animo a què ens ho demostrin amb el seu exemple, anant a viure a poblacions on hi hagi cases abandonades, hi hagi manca de teixit social i puguin reconstruir i posar en marxa una nova societat de cero amb valors d’igualtat, respecte al medi ambient i basades en l’intercanvi i la cooperació. Seria lloable, conseqüent i un exemple que sentaria precedent i podria animar a molta gent a canviar plantejaments socials i maneres de fer.

En canvi, ocupen un espai de 100 m2 al cor del barri més ‘cool’ de Barcelona, un local que no està abandonat, que té un propietari que òbviament el reclama per a ell. M’és igual que sigui una persona relacionada amb un banc o amb una fusteria, aquell espai té propietari i vol fer-ne ús. Punt.

Crec que haurien d’estar encantats d’haver aconseguit disposar gratuïtament d’un espai així durant anys mentre la ciutat els hi pagava (si m'haguessin preguntat, hagués preferit que aquells diners anessin a pagar una vivenda digna a unes quantes famílies desnonades). Si se’ls ha acabat el xollo doncs a plegar veles i buscar una alternativa. La seva indignació no l’entenc, però la seva violència la trobo intolerable. 

Segur que els veïns de Gràcia poden opinar millor que jo, però les vegades que he entrat en el local, la suposada funció social de l’espai m’ha semblat més una teoria i una façana que una aportació real i enriquidora pel barri.