El nas i les olors

Amb els perceptors o sentits percebem la realitat. Nosaltres hem evolucionat i hem relegat el perceptor de les olors. Potser ho hem fet perquè és el sentit més vinculat al cervell primitiu; potser ho hem fet perquè és un receptor poc racional.

Tot i que l'olfacte té un estatus molt baix, dins del llenguatge, no ocupa els últims llocs. La paraula 'nas', la utilitzem sovint: "Li va pujar la mosca al nas, estava molt neguitós", "va arrufar el nas, el tema no li agradava", "té nassos el noi, té molta barra", "va riure per sota el nas, reia dissimuladament", "es va quedar amb un pam de nassos, es va queda decebut".

Tot i que sembla que el nas s'utilitza poc, la seva importància ha crescut entre els comerciants ja que moltes empreses es dediquen a dissenyar aromes per botigues i locals amb l'objectiu que el client compri i que torni. Un experiment realitzat per la BBC dóna aquest resultat: els productes en espais aromatitzats van ser millor valorats.

Després d'aquesta petita immersió en el tema de les aromes, hi ha dos espais dins dels quals vull entrar:

1. La novel·la d'Alfred Bosch, 'Les Set Aromes del Món'.

2. L'Aromateràpia. Abordar certs trastorns utilitzant les aromes.

Si les preocupacions no et deixen dormir, prova olorant un vi bo, o un perfum.