En la mort de Moisès Maicas

Tot i estar encara consternada per la inesperada mort del director teatral Moisès Maicas, i arran d'unes paraules seves, voldria formular algunes preguntes que fa temps que em plantejo. Algunes d'elles voldria dirigir-les al conseller de Cultura, màxim responsable de la cultura al nostre país, i de pas a altres representants del món cultural, i en concret del món teatral d'aquest 'petit-gran' país:

Senyor Santi Vila, si, com va dir en una declaració als mitjans de comunicació parlant de la mort d'aquest director teatral, "havia fet grans coses i estava cridat a fer-ne moltes més": ¿per què no li van dir aquestes paraules actuant així en conseqüència, ajudant-lo i deixant que representés les seves obres en certes sales de Barcelona?, ¿per què no hi ha més ajuts pels bons artistes i creadors arriscats, aquests que alguns -no sé si amb encert- anomenen 'alternatius'?, ¿com és que en aquest país és tan extremadament difícil entrar en els circuits culturals ja establerts?, ¿per què per crear aquí i poder-ne viure sembla que s'ha de tenir una etiqueta, un color o una 'única' manera de fer?

¿Podria ser que la capacitat creativa, de vertader artista  -honest i exigent-, d'en Moisès no era compatible amb amb certes idees? ¿O potser 'simplement' es tractava de por, enveja, o desinterès?

De vegades, a l'estanger, quan he dit que vivia a Barcelona, conversant amb gent de l'àmbit de la creació -artistes plàstics, músics, dramaturgs-, m'han comentat la gran sort que tinc de viure a aquesta ciutat. Sí, ho sé, tot i que cada cop n'estic menys convençuda. I considero que ens cal -cadascú des del seu àmbit- una revisió de certes actuacions i actituds. I perdonin el to, però a vostès, que són els responsables de la gestió dels béns i recursos d'aquest país, a voltes tan petit, els demano aquesta reflexió, però de manera profunda, autèntica i honesta. Si no, no val.

Jo, per meva part, no puc deixar de plantejar-me molts més interrogants, i les conclusions a les quals arribo no em satisfan gens. En aquests moments no em serveixen per calmar la meva impotència i dolor per la pèrdua d'aquest artista, que també era amic i familiar.  

He conegut massa artistes que, havent vingut a Barcelona il.lusionats per desenvolupar i exercir la seva professió i intentar, és clar, viure'n dignament, han hagut de marxar quasi 'morts de gana' i ara són reconeguts i valorats a altres països, que potser no es miren tan el melic.

I considero que això es podria extrapolar a altres àrees de la cultura i la societat, malauradament.

¿És que no volen ciutadans crítics i lliurepensadors? La Il.lustració ja va succeir, com tots sabem, fa molt temps, i el dret de tothom a la cultura ha de ser un fet real, no només un article d'una 'declaració' o un simple ideal.

Aquesta nostra societat actual  -multicultural, diversa i canviant, sortosament- necessita l'art per intentar explicar-se, i per interpel.lar-nos constantment. I si l'art no té un punt de transgressió no ho és, al meu humil entendre. ¿O és que només volen models que perpetuin aquells que consideren que ja funcionen, i així romandre en una autocomplaença que no ens porta enlloc?

En Moisès Maicas es mereixia més facilitats a l'hora d'exercir la seva professió, que era -com sovint passa amb els artistes de veritat- també la seva vida.

Gràcies per llegir-me i, sobretot, gràcies, Moisès, pel teu llegat. Som moltíssimes les persones que plorem la teva pèrdua, com a persona i com a gran professional. ¡Et trobem i et trobarem tant a faltar!