La meva filla continua sense escola per culpa d'un món burocràtic

He vingut a viure a Sant Cugat i, per tant, he fet la preinscripció de la meva filla. La desesperació que sentim ara mateix és inhumana. Des del moment que per 'mail' em van comunicar que no hi havia plaça a les escoles escollides, ha començat un infern tant per mi com per la meva  filla de 7 anys, la Iratxe. 

Avui en dia no tenim escola. Des de maig anem a l'escola o a ensenyament, d'ensenyament a l'escola. Perdudes en un món burocràtic. No se quants nens poden estar a la mateixa situació a Sant Cugat, però no li desitjo a ningú.

La Iratxe està trista pel canvi d'escola, per perdre els amics, pel canvi, però a vegades és necessari, i jo com a mare tinc el cor trencat perquè no li puc fer més lleu el seu patiment.

Vàrem visitar el Gerbert d'Orlhac que és la primera opció, però ara com ara no tenim notícies. No podem comprar llibres, ni material, ni res i em diuen que segurament el dia 9 de setembre sabrem quelcom.

L'ensenyament d'aquest país no pot estar així perquè no es pot fer patir a una nena de 7 anys. Això també és ensenyament quan li ensenyes que els tràmits no serveixen, que estar pendent és inútil i que tot està descontrolat i ningú t'ajuda: ni ensenyament, ni l'alcaldessa... No se com acabarà tot això, només se el que estem vivint.