Herois del diluvi de Vilassar

Vull explicar un incident que va passar la tarda del 12 d'octubre durant el diluvi a Vilassar i que, segons he vist, no apareix a cap mitjà de comunicació. Els fets succeïts van ser per mi molt impactants i penso que cal citar-los. Cal explicar que gràcies a dos surfistes es va salvar la vida de dues persones que s'estaven ofegant al mar. Una primera persona, conductora d’un cotxe que va ser arrossegada per la riera fins el mar i una altra persona que es va llençar a l’aigua per rescatar-la i que va ser també arrossegada per la corrent.

Havia dinat amb la família al restaurant Palomares per celebrar el 89è aniversari de la meva mare. Eren aproximadament les 17.30 quan vam decidir marxar. Al restaurant ens havien dit que pel primer camí (o riera) pel qual havíem arribat, no podíem passar perquè estava tot inundat. No obstant això, seguint recte trobaríem un quart camí (o riera) pel qual podríem sortir a la N-2.

Jo, bastant temeràriament i seguint l’exemple d’uns cotxes que havien creuat el primer camí (o riera), el vaig creuar. No obstant, els meus fills que anaven en el cotxe del darrere, no ho van fer i tampoc cap cotxe més. Així que em vaig aturar tot just creuada la primera riera esperant que deixés de ploure i que baixés el cabal d’aigua fins que poguessin creuar els cotxes.

La pluja anava a més i el nivell de la riera pujava. A les 18.45 (sé exactament l’hora perquè la meva dona va fer una foto) vam veure passar per la Riera un cotxe aigües a baix cap al mar,  com si d’una barca es tractés...

Al meu costat havia un vehicle, el conductor del qual va sortir ràpidament cap a la desembocadura al mar de la riera que estava a uns 50 metres de nosaltres però que uns arbustos ens impedien veure-la.  Al cap d’uns segons jo també vaig sortir darrere d’ell. Vam veure que el cotxe estava pràcticament dins del mar i que havia una dona demanant auxili.

La persona que havia sortit abans que jo em va dir que truqués al 112 i que busqués una corda o alguna cosa similar. Vaig tornar ràpidament al cotxe, vaig demanar a la meva dona que truques al 112. Jo intentava aconseguir una corda d’unes tanques que hi havia allà. No ho vaig aconseguir i vaig tornar a la platja. Vaig veure que el cotxe estava encara més endins, que la dona estava intentant sortir per la finestra de la porta de l’acompanyant i que l’home que havia sortit abans que jo, s’havia llençat a l’aigua però que estava en una situació crítica, agafant-se com podia al cotxe per no ser arrossegat per la corrent mar endins. És a dir, el rescatador havia passat també a ser també la víctima.

A l’altre costat de la riera estaven arribant més persones, entre elles els meus fills i també uns surfistes que havien estat fent surf aprofitant les ones del temporal. En aquell moment, tant la dona, com el rescatador van ser arrossegats per la corrent i portats mar a dintre. Al cap d’uns segons, jo ja no els veia amb la vista. Estava convençut que no hi havia res a fer i que acabava de veure com dues persones estaven a punt de morir. Aleshores vaig veure que dos surfistes es llençaven a l’aigua. Al cap d’uns minuts vaig veure com un surfista, per un costat de la riera, havia rescatat a la dona del cotxe i l’altre surfista, per l’altre costat, havia agafat a l’altra persona.

Aquest escrit vol deixar constància dels fets i donar una gran felicitació per aquests dos herois i també, en especial, per al tercer heroi que va ser l’home que es va llençar a l’aigua per intentar rescatar a la dona del cotxe.