Fa 18 anys vaig exercir el meu dret a vot per primera vegada. Era el 17 d'octubre de 1999 i se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya. Recordo la il·lusió d'aquell moment, la transcendència del gest, la satisfacció de participar en un acte democràtic.
Des d'aquella data, convençuda que el meu deure és exercir el dret a vot pel qual homes i dones van haver de lluitar, no he deixat de participar en cap convocatòria.
La darrera vegada que vaig introduir la papereta a l'urna, el passat 1 d'octubre, va ser necessària la col·laboració i la implicació de moltes persones per fer-ho possible malgrat els impediments de l'estat.
Han passat divuit anys. És el temps necessari des del naixement per ser considerat adult. I la democràcia espanyola és avui irreconeixible.