A Barcelona li manquen espais verds de lleure per a tothom

Ahir vaig donar un tomb pel barri de Sants. Alguns parcs han estat modificats per establir espais d’esbarjo amplis tancats per gossos, de forma que poden córrer i jugar alhora que els seus amos poden xerrar i sociabilitzar-se. Per tant, s’ha aconseguit un doble objectiu positiu. Ha estat un encert del govern municipal.

Per una altra banda, he observat que a certs parcs i places antigues, així com a d’altres de nova creació (calaix de cobertura de les vies del tren, la rambla que cobreix les rondes, Sant Medir-Can Batlló), en lloc d’ampliar la zona d’esbarjo infantil, l’han reduit o bé hi han eliminat jocs, com per exemple a la plaça de de Sants, on hi ha un miniparc ridícul.

Seria bo, prenent com exemple la cobertura de la ronda de Dalt al Guinardó, on tenen zones separades per edats (pistes d’skate per a adolescents, pistes poliesportives...), la construcció d’espais de lleure a l’aire lliure classificat per edats.

Els espais infantils haurien de fer-se amb terra reciclat tou (cautxú) i elements de joc variats (gronxadors, balací de molla, passadissos,  piràmides de corda…); per als joves, espais amb rampes d’skate i pistes poliesportives (segons l’espai disponibles).

També s’hi podrien instal·lar elements lúdics de salut: circuits d’exercicis físics, aparells esportius que servirien tan per als esportistes com per a la gent gran, i també caldria pensar en les persones amb diversitat funcional: pedaladors fixes a terra, o taules amb els mateixos pedaladors adaptats per moure braços, exercitadors de braços-espatlla, etcètera.

Molt poden dir que no hi ha espai per tot. Jo crec que el que no hi ha és una bona planificació i sí cert oblit, voluntari o no. Les persones que conformen la nostra societat, des dels més petits als més grans, amb o sense discapacitats, han de poder gaudir dels pocs espais ‘verds’ que tenim, així com els seus animals de companyia o d’assistència, de forma segura i adequada.

La convivència amb els altres i el respecte per les coses es fomenta des de l’infància. Fem dels barris de la ciutat un exemple de convivència entre tot tipus de persones i edats.