Alfonso Guerra, el retorno

Alfonso Guerra sempre ha estat un personatge curiós. A la seva època daurada, quan el PSOE tenia majoria absoluta, representava la radicalitat més visceral i sens dubte es podia qualificar de 'martillo de herejes' del socialisme espanyol. Qui no el recorda a la tribuna d'oradors, dossiers en mà, atiant els opositors amb el seu estil caracteristic?

Posteriorment, entre els escàndols familiars i la pèrdua de la majoria absoluta, va semblar que desapareixia del mapa polític. Falsa alarma, en realitat estava hivernant en espera de temps més propicis per reemprendre la seva activitat predilecta: fustigar. I, va arribar la gran ocasió. Només cal recordar com es vantava d'haver 'cepillado' l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Possiblement, si no s'hagués sigut així la situació actual no seria la que és. Així doncs, una vegada més, la seva aportació al constructivisme polític va quedar palesa i no precisament en positiu. Enguany demana que s'apliqui l'article 155 sense més dilacions i crtitica la manca de contundència, Alfonso Guerra en estat pur: "Los viejos rockeros nunca mueren".

Senyor Alfonso Guerra, aquest país està fart de personatges com vostè, del seu tarannà; la nostra història n'està plena. Ni necessitem ni volem 'guardianes de la mazmorra'. Volem simplement tenir la possibilitat d'exercir la democràcia.