'¡Yira! ¡Yira!': Un tango descriptiu del panorama polític espanyol

"Verás que todo es mentira. Verás que nada es amor. Que al mundo nada le importa... ¡Yira! ¡Yira!".

Això diu la tornada del tango 'Yira, Yira' compost per Enrique Santos Discepolo l'any 1929 i popularitzat pel cantant Carlos Gardel, tristament desaparegut el 1935 com a conseqüència d'un accident aeri.

No tinc paraules! Atès el meu dèficit d'expressió i per tal de poder referir-me al sainet nacional que s'està representant pel que fa a la hipotètica formació del govern de l'estat, se m'ha acudit recórrer a la lletra -que no la música- del tango esmentat i, a més, buscar efemèrides del 1929.

Entre d'altres, el Dijous Negre a Wall Street, la creació de la Ciutat del Vaticà, la publicació de la primera historieta de Popeye... I paga la pena reparar, de manera molt especial, en la següent: inauguració de l'Exposició Internacional de Barcelona, just a les acaballes de la dictadura de Miguel Primo de Rivera -el ducat del qual enguany acaba de renovar el govern socialista en funcions-. 

Vistes les perspectives que se'ns presenten, suggereixo que per tal d'exhibir encara més -si és possible- la classe política que patim, s'organitzi una exposició en forma de cantata. Les diferents agrupacions corals -partits polítics- podrien fer un karaoke: "Verás que todo es mentira... Sin rumbo, desesperao... Cuando no tengas ni fe... Aunque te quiebre la vida... Cuando te dejen tirao... Verás que todo es mentira...".

Tanmateix, si España Global assumís la direcció del muntatge, ben segur que l'èxit seria extraordinari; i alhora es podria aprofitar l'esdeveniment per fer promoció a nivell internacional.

"¡Yira! ¡Yira! Verás que todo es mentira...".