Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Visc en una residència i no puc celebrar els meus 85 anys amb la meva família"
Fachada de una residencia geriátrica del barrio barcelonés de Horta. / EFE / Enric Fontcuberta
Roser Riera
Visc en una residència i el primer confinament em va trobar estudiant i sort, perquè va ajudar-me a mantenir-me activa i a acabar les dues assignatures que tenia d'Humanitats, per internet. Tot va passar tant ràpid, que ens va costar fer-nos càrrec del risc que corríem. Estàvem cuidades i alimentades, però sense poder parlar amb ningú, ens sentíem engabiades i amb por, no podies treure ni el cap per la porta. Quan van morir les quatre primeres companyes, vam comprendre el perill. I ens era molt trist pensar en les que se'ns havien anat, soles sense el consol d'una paraula o una mà amiga, ni ningú que les acompanyés. Que trist els deuria ser, aquell moment. Quan em vaig assabentar vaig dir: -Senyor, ajuda'ns i no ens deixis morir soles a totes.
Entretodos
Ens van desconfinar dues setmanes. Desprès van tornar-nos a confinar a l'habitació un altre cop. Va prevaler el 'més val prevenir que curar' i va funcionar: cap malalta, però les nostres cabòries encara campen soles. Perquè pots passejar pel jardí, però no sortir al carrer: si surts, tornes a la habitació confinada. Això ens fa pensar que, si no troben un tractament, cada dos per tres ens tindran confinades.
I ara m'acabo d'assabentar d'una ordre de Sanitat: que les residentes que vulguin anar uns dies de vacances han de ser fora com a mínim 15 dies. Jo sols puc marxar del 4 al 8 d'agost, i perquè el dia 5 d'agost faig 85 anys, i ho volia celebrar en el balneari de La Garriga per estar a prop de la família, només seríem quatre. No necessito més dies, ni tampoc m'ho puc permetre.
Per culpa d'altres, cada dos per tres canvien les normes. Jo ja tenia coll avall poder trobar-me amb els meus familiars, a qui no veig des de fa tant de temps. Per què ens fan això? No poder sortir, ni que vinguin els familiars; ara tampoc anar-te'n uns dies. Fa 25 anys que estic jubilada i 30 que estic sola. Però ara és la meva ànima, la que està sola i confinada.
Senyor, ajuda a tots els que treballen en trobar una vacuna. Però mentre no la troben no ens fiquin a tots al mateix sac i mirin de no amargar-nos els anys que ens queden, deixi'ns celebrar els 'cumples' als grans. Si quan arribi haig d'estar 15 dies confinada, d'acord. Hauré tingut el goig de veure a la família, que no vol dir no tindre cura, i celebrar amb ells els meus 85 anys.
Participaciones de loslectores
Rèplica de l'Ajuntament de Barcelona: "La presència de gossos en àrees de joc infantil és una acció incívica"
Ester López Cap de Comunicació. Ajuntament de Barcelona
Másdebates
23 de abril
- Monarquía británica Buckingham anuncia el regreso a la vida pública de Carlos III y frena en seco los rumores sobre su estado de salud
- El sábado 27 de abril El mundo de la cultura, de Almodóvar a Serrat, convoca una concentración para pedir un alto el fuego en Gaza
- Colapso de expedientes Clamor en Madrid para que se homologuen ya 100.000 títulos universitarios: "Soy médico, pero trabajo en un 'burger'"
- quo vadis barcelona Salvador Alemany: "Habíamos perdido el pulso para afrontar esta crisis"
- Dos miradas Corinna y las flores
- Festividad Arranca la 51ª Feria de Abril de Barcelona con el tradicional encendido del pórtico central: “Nadie se imagina lo que nos ha costado llegar hasta aquí”
- Inaugurada la Fira d’Abril
- Guerra en Oriente Próximo Hizbulá ataca a Israel con "decenas" de cohetes en respuesta al asesinato de los líderes aliados
- A 350 KMS/H. Aston Martin tienta a Newey, el ‘Harry Potter’ de la F-1, con 100 millones de dólares
- BARCELONA-OLYMPIACOS (77-69) El Barça reacciona en defensa y Parker afina el ataque