Temps de pregària estival: Necessitat de silenci

La nostra pregària mai ha de ser una fugida sinó que ha de partir de la realitat per acceptar allò que és real, cercant espais on pugui exercitar-se sense despendre's mai dels altres. És clar que en aquest espai és molt més fàcil entrar en contacte amb la natura i gaudir de la bellesa on sentim la saviesa que volem posseir per resoldre el nostre desordre.

També hi ha persones que busquen convents o altres indrets per conrear el silenci interior i exterior -no els confonguem mai-,  tot resultant més fàcil aquest últim, ja que a la nostra ment hi ha tanta quantitat d'informació, que no li és possible moltes vegades el mateix fet de poder processar-la. 

Una mostra de la necessitat de silenci és l'anada a llocs paisatgísticament privilegiats, com ho són les hostatgeries monàstiques, on el silenci pren sempre la darrera paraula.