'Superilla': Bons objectius amb una posada en marxa molt millorable

Transcorreguts 10 dies des de la implantació de la superilla pilot del Poblenou, ja s'han pogut copsar importants desajustos i deficiències, que permeten extreure'n algunes reflexions inicials. L'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès finalment a estudiar-ne modificacions, davant les evidències i les queixes expressades pels veïns (que, d'altra banda, comparteixen unànimement els lloables objectius de reducció del trànsit i de contaminació que persegueix el Pla). 

A la primera sessió de debat convocada el passat dilluns, les queixes expressades pels veïns van ser força coincidents, subratllant-ne: la manca d'informació i de consulta pública; la mala elecció de l'emplaçament; deficient previsió i dotació d'alternatives per a cobrir les noves restriccions (circulacions interiors i exteriors, el desplaçament de la xarxa de transport públic, els recorreguts dels vehicles d'emergències i serveis, aparcament, etc).

Probablement, però, el que més perplexitat ha generat sigui la creació de quatre noves placetes, obtingudes per la metamorfosi de quatre cruïlles d'asfalt, justament al mateix àmbit on porten anys esperant que s'executin les places i equipaments ja previstos pel planejament, i que per a fer-ho, s'hagi obturat novament la circulació lineal dels carrers interiors -que van ser tota una conquesta quan es van aconseguir obrir-, en un teixit urbà que encara té molt de camí per davant, fins a completar la seva transformació i que encara està lluny de patir el col·lapse entre els diversos fluxos de circulació (vianants, bicis i vehicles).

El model de superilles persegueix uns objectius compartits per tothom, però una posada en marxa, més que millorable, i una mala elecció de l'emplaçament per a fer-hi la prova pilot, està generant un rebuig força generalitzat i donant cada dia un reguitzell d'imatges i anècdotes que amenacen amb estigmatitzar-la definitivament davant de l'opinió pública.

Ateses les circumstancies, probablement la millor opció per a salvar el projecte, passi per una rectificació realment valenta de l'Ajuntament; suprimint totalment la prova pilot un cop finalitzin les actuacions i activitats programades durant aquestes setmanes de posada en marxa. Transcorreguts aquests dies d'efervescència, on la zona ha rebut una -benvinguda- injecció de "vida artificial"; amb 200 estudiants d'arquitectura treballant-hi, els mitjans d'informació, la festa major, les visites de ciutadans curiosos i la nombrosíssima presència de patrulles de la Guàrdia Urbana, les disfuncions generades encara seran més evidents i palpables.

Això permetria reflexionar en profunditat sobre les conclusions obtingudes de l'experiment; replantejar-lo amb millor previsió; augmentar-ne significativament les probabilitats d'èxit i, sobretot, escollir un nou emplaçament, més adequat, representatiu i colmatat, on l'experiment pugui ser acollit més positivament pels seus veïns.

Endavant tots els experiments urbanístics que persegueixin objectius tan ambiciosos com els del Projecte de Superilles, però cal poder-los acometre amb garanties i havent previst els mitjans alternatius necessaris (bus, aparcament, emergències).

Aquesta tasca, òbviament, està en mans del govern municipal. Probablement, eventuals solucions intermitges que impliquin només alguns retocs, pot acabar per "cremar" definitivament, davant de l'opinió publica (que ja l'ha començat a rebatejar com ‘Cutrilla’), una iniciativa molt interessant, tot fomentant una predisposició adversa en els veïns i veïnes d'altres àmbits on està previst implantar les següents superilles.