"Solidaritat als museus i centres culturals de Barcelona, ¿fins on i per a qui?"

Des del començament de la guerra entre Rússia i Ucraïna, la gran majoria d'europeus hem demostrat el nostre costat més solidari. Des de la recaptació de material sanitari i aliments, fins a l'acollida de refugiats a les nostres llars.

Tan sols fa uns mesos, l'Ajuntament de Barcelona va prendre la decisió de brindar a tots aquells ciutadans ucraïnesos la possibilitat de visitar museus i centres culturals de manera gratuïta. Aquesta mesura ha generat certa inquietud entre molts, ja que treu a la llum un tema bastant polèmic: el racisme.

Com a treballadora d'un museu, no tinc cap inconvenient en incorporar aquesta nova mesura. Tanmateix, m'agradaria qüestionar el perquè no s'ha dubtat en oferir aquests avantatges als nostres veïns europeus, mentre que persones d'altres nacionalitats no han gaudit en cap moment d'aquest o altres descomptes. No recordo cap mena de facilitat o gratuïtat vers els afgans després de la presa de Kabul l'estiu de 2021.

Vivim en una societat d'hipocresia en la qual volem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i mostrar al públic el nostre costat més bondadós i generós; però quan ens demanen expandir aquesta imatge fora de les vores d'aquesta anomenada 'nació" sembla que l'objectiu de la càmera s'ennuvoli i no recordem aquesta faceta de la qual tan orgullosos estem.

Els ciutadans ucraïnesos estan passant per un moment molt dur i considero que oferir ajuda tant a ells com a familiars i compatriotes és un acte d'humanitat del qual estic a favor, ja que la cultura i l'educació mai haurien de ser un impediment per ningú. És per això que s'hauria d'estendre a tots aquells els països dels quals estan passant per una guerra, catàstrofe o qualsevol situació desafortunada.

Per tant, solidaritat sí, però tant per a tots aquells al nostre costat com per aquells que han de creuar mars i fronteres. Al cap i a la fi, la generositat no hauria de tenir límits.