El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Rivalitat futbolísitca extrema

EFE / ALEJANDRO GARCÍA

Sergio García y Samuel Umtiti discutiendo durante el derbi del domingo 5 de febrero.

Ángel Andrés VilluendasBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 8 de febrero del 2018 - 09:00 h

Durant la segona meitat del segle XX moltíssims clubs de futbol es van crear i consolidar a partir de grup de joves, amics, veïns de carrer o d'un barri. La trajectòria d'alguns d'aquests equips els ha fet arribar a dimensions impensables, però la gran majoria es mantenen com equips modestos i molt modestos que perpetuen els seus valors i la seva afecció per competir jugant a futbol. Entre molts d'ells s'ha establert una profunda rivalitat que en alguns moments s'ha tornat excessiva. L'orgull de guanyar al rival s'ha barrejat en molts camps de futbol no professionals i formatius amb l'insult, la baralla, l'ofensa i sovint amb l'agressió i la humiliació. Han estat situacions gens exemplars viscudes per nens, joves i adults i que amb tradicional condescendència han estat qualificades de normals, fruit d'aquesta rivalitat futbolística.

Tots hem escoltat l'adjectiu pejoratiu que en infinitat d'ocasions s'ha assignat als protagonistes d'aquests episodis antiesportius i que també s'ha fet servir per equips amb una baixa qualitat futbolística: equips de barriada.

Avui, amb un futbol globalitzat per lligues espectacle, patim visualment l'actitud lamentable d'alguns jugadors i aficionats, amb la passivitat d'alguns directius, que quan protagonitzen partits de gran rivalitat no donen l'exemple que haurien d'oferir. Potser s'aferren als seus orígens i per això es comporten com els qualificats pejorativament 'equips de barriada'.

Participaciones de los lectores

El ejemplo valiente de Mandela aplicado a la cuestión catalana

Pau Ferrer L'Hospitalet de Llobregat

Cárceles: límites y perspectivas  

Luis Fernando Crespo Zorita Alcalá de Henares

En la mayoría de los países democráticos las cárceles son un recurso propio y cualificado de la Administración de Justicia. España es el único país de la UE donde el... Seguir leyendo

"Estic psicològicament enfonsada perquè han matat els gats que cuidava"

Maria Frasnedo El Vendrell

Senyors lectors, vull explicar un fet que m’ha succeït recentment i que es tracta de maltractament animal.... Seguir leyendo

Rèplica a Eva Arderius: "Els gossos ja són ciutadans"

Laura Benaiges Barcelona

Llegeixo l... Seguir leyendo

"Cada día le quitan en Barcelona la plaza de minusválidos a mi tío"

José Manuel Teruel Barcelona

En la plaza de la calle Selva de Mar, en Barcelona, a la altura del número 235, junto al paso de peatones, hay un sitio reservado para min... Seguir leyendo

Sobre magnificar y dudar

Jesús Sánchez Ajofrín Reverte Albacete

La cuestión de magnificar las cosas es meramente transitoria e irreal que está soterrada bajo la insoportable levedad del ser. ... Seguir leyendo

El juicio de Nuremberg, el espejo donde debe mirarse España

Miquel González Quintana Manresa

Les aconsejo que vuelvan a ver la película 'Vencedores o vencidos. El juicio de Nuremberg', no solo por la excelente interpretación de eso... Seguir leyendo

Sánchez debe publicar la lista de amnistiados fiscales

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

El sistema capitalista, un reflejo de la caverna de Platón

José Luis Posa Lozano Barcelona