El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Rivalitat futbolísitca extrema

EFE / ALEJANDRO GARCÍA

Sergio García y Samuel Umtiti discutiendo durante el derbi del domingo 5 de febrero.

Ángel Andrés VilluendasBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 8 de febrero del 2018 - 09:00 h

Durant la segona meitat del segle XX moltíssims clubs de futbol es van crear i consolidar a partir de grup de joves, amics, veïns de carrer o d'un barri. La trajectòria d'alguns d'aquests equips els ha fet arribar a dimensions impensables, però la gran majoria es mantenen com equips modestos i molt modestos que perpetuen els seus valors i la seva afecció per competir jugant a futbol. Entre molts d'ells s'ha establert una profunda rivalitat que en alguns moments s'ha tornat excessiva. L'orgull de guanyar al rival s'ha barrejat en molts camps de futbol no professionals i formatius amb l'insult, la baralla, l'ofensa i sovint amb l'agressió i la humiliació. Han estat situacions gens exemplars viscudes per nens, joves i adults i que amb tradicional condescendència han estat qualificades de normals, fruit d'aquesta rivalitat futbolística.

Tots hem escoltat l'adjectiu pejoratiu que en infinitat d'ocasions s'ha assignat als protagonistes d'aquests episodis antiesportius i que també s'ha fet servir per equips amb una baixa qualitat futbolística: equips de barriada.

Avui, amb un futbol globalitzat per lligues espectacle, patim visualment l'actitud lamentable d'alguns jugadors i aficionats, amb la passivitat d'alguns directius, que quan protagonitzen partits de gran rivalitat no donen l'exemple que haurien d'oferir. Potser s'aferren als seus orígens i per això es comporten com els qualificats pejorativament 'equips de barriada'.

Participaciones de los lectores

Rèplica municipal a 'Las ratas conquistan un solar de Poblenou'

Josep Garcia Puga Gerent del Districte de Sant Martí

En relació a la informació ... Seguir leyendo

Las oenegés somos todos

Sergi Solé Ferrer Sitges

Tras las noticias que vamos recibiendo estos días sobre Oxfam Intermón y otras oenegés, nuestra comprensible ... Seguir leyendo

Catalunya o Puigdemont, esa es la cuestión

Yosef Bakali Mateos Barcelona

La inmersión lingüistica, en jaque

Carlos Olmo Díaz Badalona

Que la banalización no nos lleve a la confusión

Pablo Fuentes Valladolid

La educación debería proporcionarnos el conocimiento para comprender y diferenciar unos conceptos de otros. Las palabras transmiten esos c... Seguir leyendo

A Milena Busquets: lectura estimulante y reveladora

Germán Costas Barcelona

No soy usuario de las redes, tampoco de esta sección. No pretendo una respuesta ni más comunicación que esta carta de agradecimiento.... Seguir leyendo

Els pares tenim dret a escollir el model educatiu dels nostres fills

Pablo Arnaiz Sant Cugat del Vallès

Davant la convulsa situació política que estem vivint des de ja fa mesos a Catalunya, alguns partits estan volent aprofitar aquest difícil mome... Seguir leyendo

Tinc dues armes: la dignitat i l'amor al meu país

Salvi Pardàs Sunyer Barcelona

Senyor Pablo Llarena,  vostè ha enviat a la presó dos homes de pau, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, principals representan... Seguir leyendo

Quien no lee es porque no quiere

Marc Martin Bescanó