"¿De qui és responsabilitat la davallada en els resultats de les proves competencials de l'ESO?"

Malgrat els esforços dels diferents estaments de la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies) hagués estat il·lusori pensar que el rendiment acadèmic no es ressentiria de les limitacions que ha comportat la pandèmia; així doncs, no és d’estranyar que els resultats de les proves competencials del final de l’ESO hagin experimentat una davallada considerable. Tanmateix, penso que no seria just atribuir tota la responsabilitat de la situació a la pandèmia i que cal ser honestos a l’hora de fer valoracions.

Mentre les lleis d’educació estiguin subjectes a les vel·leïtats dels polítics, serà molt difícil aconseguir i mantenir un bon nivell acadèmic. Els plans d’estudis s’han de consensuar en base a criteris pedagògics i és imprescindible que els currículums i els programes a aplicar responguin a les necessitats d’una societat amb aspiracions de modernitat i voluntat de progrés.

D’altra banda, no és cap novetat, i ve de lluny, la dèria vers l’igualitarisme de l’alumnat pel que fa al nivell acadèmic, la qual cosa està molt bé des del punt de vista conceptual... El problema rau en què per tal de fer quadrar les estadístiques, la pretesa igualació s’orienta a la baixa. Error greu, perquè aspirar a l’excel·lència no és discriminatori, és un objectiu legítim que motiva i evita el conformisme, en conseqüència, la mediocritat. En el fons es tracta de clarificar quin tipus de ciutadania es vol i com aconseguir-ho.

Incrementar el nivell d’exigència en totes i cadascuna de les etapes educatives i recuperar valors com l’esforç, el sacrifici i la responsabilitat contribuirien de forma eficaç a construir una ciutadania més formada i amb criteri propi.