"Que la parla no sigui una arma per deshumanitzar i invisibilitzar"

És ben trist quan la ignorància fa relacionar el fet de viure en un mateix territori amb el de tenir els mateixos drets, llibertats i condicions. Hi ha persones a les quals la societat anomena "Menors Estrangers No Acompanyats", visc encara preguntant-me el perquè. El perquè d'etiquetar, jutjar i discriminar, i amb això deshumanitzar i estigmatitzar.

Fa por com s'han arribat a invisibilitzar vides rere una etiqueta intolerable. Tinc 17 anys i m'espanta pensar que prop meu hi ha infants i adolescents com jo amb condicions de vida precàries, que han vingut aquí a millorar-la i no ho estan aconseguint per una serie de prejudicis que els cauen sobre com una gran pedregada i que no els ajuda.

Tendim a etiquetar-ho tot, i això és un error. L'ús de les paraules és important i s'ha de tenir molt en compte a l'hora d'expressar-se, cal cuidar-lo. No podem etiquetar tot allò que surt del que nosaltres entenem per 'normalitat' perquè, què és la 'normalitat'? Hem de deixar de jutjar a les persones per ser d'un altre país, per la seva cultura, religió, situació econòmica o posició social, tot això ens ha de ser igual, és també persona, no tenim cap dret a atacar-la.

Una etiqueta no justifica el teu insult. Rere les paraules hi ha individus, situacions, problemàtiques, no podem utilitzar etiquetes i fer-les invisibles. No podem deixar que un terme les deshumanitzi. Deixem de fer veure que aquesta situació és invisible als ulls. Està passant i la resposta és a les nostres mans. Deixem de crear desnivells més enllà dels que marca el relleu d'un territori. Siguem el que hem vingut a ser: humans que busquen una humanitat igualitària.