Oportunisme amb lletra d'himne espanyol

La setmana en què Marta Pascal ha declarat al Tribunal Suprem que sempre ha estat a favor de la legalitat i de la constitució, que Marta Rovira davant el mateix tribunal ha manifestat que va proposar suspendre l'1 d'Octubre i que Puigdemont es va negar, una altra Marta, l'explosiva Sánchez, cantant exitosa als 80 i 90, ha estat la bomba posant-li lletra a la música de l'himne d'Espanya. L'onda expansiva encara aixeca polseguera.

Però a qui ha volgut cantar Marta Sánchez? Llegint amb calma la lletra que ha incorporat la cantant madrilenya, no hi ha dubte que és la veu d'un emigrant. Se sent així vivint a Miami? Pot ser si, però totes les reaccions positives que ha rebut des de diferents sectors socials, polítics i mediàtics, també provenen d'emigrants? No. Pel que veig i escolto, tots són al territori estatal i molts destil·len un bon flaire d'oportunisme. Calia posar-li aquesta lletra a un himne que només té música? Si assegura que va escriure la lletra fa més d'un any a Miami, és oportunisme que aparegui en el moment actual?

Tornem a la lletra. Si la repassem un cop més, podríem dir que s'acosta més aviat a una redacció innocent i primerenca. Si ens oblidem de l'efecte himne i ens centrem en el que és, la lletra d'una cançó, la meva valoració es baixa. Res a veure amb altres temes amb la mateixa font d'inspiració cantats per l'Ana Belén 'España camisa blanca de mi esperanza' o per la Cecilia 'Mi querida España'. Per fer un homenatge a l'emigrant, hauria estat una bona opció versionar al mític Juanito Valderrama. Llavors, potser més d'un hauria tornat a dir "Marta Sánchez, Olé, Olé".