Open Arms: no hi haurà manifestacions multitudinàries

Últimament ningú parlava del vaixell d'Open Arms, però fa poc, els mitjans han difós que, a la fi, Capitania Marítima de Barcelona, depenent del Ministeri de Foment, el deixarà sortir del port. Això sí, només per transportar material d'ajuda humanitària, no per fer rescats.

I davant d'aquestes declaracions, de l'aberració de deixar-lo sortir però no per fer allò pel que està dissenyat per fer, no hi haurà manifestacions multitudinàries, no hi haurà masses pacífiques als nostres carrers i places, no alçarem tots plegats aquesta bandera ni aquella altra, no ens posarem samarretes de cap color particular, ni lluirem llaços de cap to, ni sortirem en bandada a posar-los a les vies públiques ni a treure'ls. Perquè el llindar entre la vida i la mort d'éssers que ens queden lluny no ens trasbalsa gaire, no ens agermana.

Però encara més surrealista és el fet que aquesta concessió s'ha de llegir en positiu, perquè està clar que és millor poder transportar material humanitari que no pas estar-se parat al port. Concessió que s'ha d'agrair al clima electoral. Però com ha dit l'Òscar Camps, el bloqueig no es perdonarà, i el salvament sempre és i serà una obligació legal i un imperatiu ineludible.

Hores després que tots hàgim vist la Catedral de Notre Dame en flames, algun mitjà televisiu ha entrevistat ciutadans parisencs concentrats per mostrar el seu suport envers aquesta desgràcia col·lectiva. S'hi ensumava un encoratjador sentiment d'unitat. Estaven contents, ja s'han arreplegat importants donacions per la reconstrucció. "Sí, estic contenta", deia una parisenca, "però el que no entenc és perquè no ens mostrem així d'afectats i units quan sentim que hi ha gent que mor al mar. Alguna cosa no acaba de rutllar", ha dit, tot arrufant el nas.

Ja té raó, ja, senyora parisenca, aquí hi ha alguna peça que no encaixa.