"El que necessiten les mares són garanties per poder decidir com criar sense empobrir-se"

Avui és el Dia de la mare i això em fa reflexionar sobre allò que no hem entès de la igualtat. Com a pare i parella sé que les necessitats d’una mare durant els primers anys de vida són diferents de les meves, tant en l’àmbit físic com mental i emocional. Tot i això, els nostres drets laborals són gairebé idèntics ignorant aquesta diferència.

I tot i que cada família és un cas diferent, les dades proporcionades per la Seguretat Social demostren que són les mares qui demanen moltes més excedències i reduccions no remunerades per poder cuidar les seves criatures, fet que les col·loca en una situació de desigualtat i vulnerabilitat econòmica en comparació a les seves parelles masculines. A més, hi ha un percentatge elevat de mares que no poden rebre aquestes prestacions perquè no compleixen els requisits.

Tot i intentar atendre i cuidar la meva família tant com he pogut i sabut, no puc ni comparar-me amb el que significa un part, una cesària, recuperació i lactància. Aleshores, per què he de tenir els mateixos privilegis laborals que la meva dona?, sense poder ni tan sols transferir-li part dels meus dies de baixa a ella, que més ho necessitava.

Creure que la igualtat consisteix a donar-li a tothom el mateix és una errada que hem de corregir ràpidament, perquè mentrestant hi ha dones cansades, mal pagades i empobrides en nom d’aquesta igualtat.

El Dia de la mare el celebrem en diumenge, perquè no es perdin hores de feina, però més que regals clixés el que necessiten les mares són les garanties que els permetin decidir com criar sense empobrir-se.