L'independentisme s'hauria de replegar per no reforçar al feixisme?

Torna la tesis de Pablo Iglesias que l’independentisme ha despertat el feixisme. I és clar que Vox ha utilitzat la defensa a ultrança de la unitat d’Espanya i l’anticatalanisme com a esquers emocionals per captar vots, però això no faria culpable l’independentisme, sinó més aviat blanc dels feixistes i, per tant, mereixedor de protecció democràtica per part de tots. Culpabilitzar la víctima mai hauria de ser el discurs d’un demòcrata, i menys una persona d’esquerres.

Si volen parlar de culpes, parlem-ne. Hi ha bàsicament 3 responsables que han fet que l’antiindependentisme hagi servit a l’extrema dreta. El primer, el substrat franquista que no s’ha superat. No som un país qualsevol, aquí va haver-hi un genocidi franquista. I en la història recent, el feixisme ja hi era abans de Vox, de la mà de les cúpules del PP i Cs, partits amb pretensions demòcrates però que, per exemple, no condemnen mai el franquisme.  A Espanya no s’ha pogut superar el franquisme fent un relat oficial que s’hagi treballat socialment.

En segon lloc, la reacció intolerant conta el procés ha normalitzat el discurs de l’odi: el que possibilita l’auge de l’extrema dreta no és l’independentisme, sinó com els partits polítics espanyols han reaccionat contra aquest projecte polític. El nacionalisme espanyol és una quasireligió per la qual la Unitat d’Espanya és sagrada. Enlloc de permetre un debat democràtic i respectuós, intentant convèncer-nos, s’ha triat imposar-nos la permanència a Espanya; és obligatòria i no es pot qüestionar. Permetre un referèndum, encara que el guanyessin, seria molt perturbador per al nacionalisme espanyol perquè haurien reconegut implícitament Catalunya com a subjecte polític. Espanya no ha sigut demòcrata abordant el repte des de la política, sinó només negant, ridiculitzant, provocant ostracisme, humiliació, marginació, i quan tot això els ha fallat, han usat la llei i la força bruta, no per garantir drets sinó per impedir qualsevol aspiració de canvi.

En darrer lloc, l’error històric del partit que ho hagués pogut evitar: el PSOE. Ho hagués pogut evitar si no hagués fet seguidisme de l’estratègia del PP i Cs contra els independentistes (negació del problema, negació de la nació catalana, rebuig a ultrança al referèndum, imposició de la permanència, 155, condemnes de rebel·lió i sedició...). Aquests acords d’Estat de tots els grans partits, tret d’un tímid Podemos i una IU menys clara que no estaven d’acord, però eren l’excepció, van transmetre, a tota la ciutadania espanyola, un missatge hegemònic i transversal que el nacionalisme espanyol impositiu i antidemocràtic era normal i acceptable (per això la perplexitat davant les sentències europees que distaven tant de les espanyoles). I amb aquestes idees en l’ambient, ningú podia guanyar a l’extrema dreta més ultra, amb les seves tesis de mà dura i solucions contundents.