Les conseqüències dels privilegis ferroviaris

El passat dilluns va tenir lloc un altre accident ferroviari. Ara en un tren de la línia Madrid-Zafra. Va descarrilar prop de l'estació de Torrijos (Toledo). Sigui o no sigui un sabotatge, com van denunciar Adif i Renfe davant la Guardia Civil, la veritat és que la línia extremenya està afectada contínuament d'incidències que no permeten el bon funcionament. Recordem com la nit del dos de gener 162 persones que feien el trajecte Badajoz-Madrid van quedar aturades de nit per una averia.

Al dia següent tornava jo de Madrid en un AVE cap a Girona. Havia escoltat els testimonis a la televisió i comparava el meu viatge i el seu, pensant que el terme mig seria el més adequat. Passem de tenir serveis com el del personal que es cuida de mirar que ningú es quedi sense auriculars per escoltar la ràdio o seguir la pel·lícula que es projecta, a no haver-hi ningú que informi quan hi ha una aturada o cal ajuda.

És evident que amb la via ferroviària a Espanya ha passat el mateix que a la societat: s'han reforçat unes vies de llarg recorregut, la majoria amb destí Madrid, donat el sistema radial, i s'han obviat les línies de rodalies, que són, cal no oblidar-ho, les que mostren les xifres més grans de passatgers a diari.