L'episcopal, el quart poder

Montesquieu (1689-1755), a 'L'esprit dels lois' deia que un estat modern s'havia de fonamentar en tres poders independents: el legislatiu, l'executiu i el judicial. Possiblement, si l'autor hagués de fer-ne una revisió actualitzada i especialment adaptada a l'Estat Espanyol, hi hauria d'incorporar un quart poder: l'episcopal.

No és cap novetat que l'Església espanyola té el vici d'interferir en assumptes terrenals, i no precisament seguint els dictats de l'Evangeli. La llista que ho corrobora és llarga: declaracions de caire polític dretà, participació en manifestacions i concentracions polítiques ultres, celebracions de misses dedicades a feixistes o ocultació sistemàtica de casos de pederàstia. Quina alegria poder fer ressuscitar el nacionalcatolicisme!

Malgrat que l'Article 16 de la Constitució explicita que cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal, el catolicisme no ha deixat de perdre cap oportunitat per intentar mantenir un supremacisme de caire espiritual que ve de lluny i que històricament ha creat molts problemes. Doncs per si no n'hi hagués prou, ara proposa un curs prematrimonial d'entre dos i tres anys, com si es tractés d'un grau universitari. Inaudit!

A l'empara d'un Concordat que s'hauria d'haver revisat ja fa molts anys i vista la tendència del poder episcopal a 'posar el nas i la banya' en temes que no li pertoquen, estaria bé que, encara que només fos per una vegada, es posicionés al costat dels que estan patint les injustícies més flagrants pel simple fet de ser demòcrates. Fer-ho seria seguir bona part del missatge evangèlic de les Benaurances.