29 oct 2020

Ir a contenido

"L'educació virtual només ha de ser un recurs complementari"

Xavier Serra Besalú

Xavier Serra Besalú

Una clase del instituto-escuela Lluís Millet de Santa Coloma, durante el primer día del curso, el 14 de septiembre

Una clase del instituto-escuela Lluís Millet de Santa Coloma, durante el primer día del curso, el 14 de septiembre / FERRAN NADEU

Parlem molt sobre de les tecnologies digitals en l'educació: hi ha raons a favor i en contra. La pandèmia ens ha obligat a l'exoeducació (treballar fora d'escoles i instituts). A alguns docents cremats o amb problemes de disciplina els ha anat bé: oli en un llum. Seria millor? És adequada?

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Investigo una nova perspectiva: a professor i alumne ja no els veig dos individus en contacte sinó que, del contacte educacional, en sorgeixen dos individus: allà hi passen un piló de coses que no succeeixen quan un estudiant interacciona, per exemple, amb el conductor del bus o el venedor de llaminadures. Educar requereix un vincle global, total, un compromís, una presència corporal, un grup (encara que sigui petit). Quan s'hi interposa la pantalla es dilueix bona part de la interacció amb la classe i es passa d'una relació en 3D a una altra en 2D. Per molt que hi posis diapositives, vídeos o preguntetes i formularis. Els Meet i Zoom són lineals (per a 'emetre-rebre' dades) i poc més: l'educació només virtual no és sostenible. Pot emprar-se com a 'kit d'emergència' o com a recurs complementari, com ja havia estat abans de la pandèmia. Però no com a substitució de l'aula o espai educatiu viscut.

Participaciones de loslectores

Másdebates