25 may 2020

Ir a contenido

Girona, cremada per l'odi

Josep Antoni Triviño

Josep Antoni Triviño

Manifestantes ante la policía en Barcelona.

Manifestantes ante la policía en Barcelona. / AFP / LLUÍS GENÉ

Estic malalt de tristor, em fa mal Girona, em fa mal el cor.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Mentre cauen les fulles dels plàtans de la Devesa en aquesta caldejada tardor, de mantinent que s'esmorteeixen els crits d'una gentada que protesta, molts asseguts a terra, escridassant la contrària opinió uns, altres la decepció, altres la ràbia, altres la frustració, i vet a saber que uns altres, de cop sobte i a boca de fosc, alguns cremen la meva estimada Girona, i em fa mal el cor.

Les velles pedres de Girona són cremades; aquest foc és més cruel que qualsevol altre foc perquè la mà amagada que encén el flamífer està tacada de despit, de rancúnia i d'odi. Aquest foc que empeny unes ombres fantasmagòriques sobre les façanes de les llars d'uns infants innocents, transmet de  manera ferotge la por. De debò que com més petit és el cor, més gran és l'odi que s'hi allotja.

I des de l'albada les ones hertzianes van atapeïdes de missatges d'aquí i d'allí, missatges gairebé tots de confrontació que aviven les flames i em glacen el cor. De ben segur que tenia raó el gran filòsof clàssic Aristòtil quan, a l'antigor, deia que sempre ens governen els més mediocres d'entre els mediocres.  Tal vegada aquestes flames que cremen els nostres propis carrers són les conseqüències d'una irresponsable crida a la desobediència civil per part dels nostres governants actuals a Catalunya. Tal vegada siguin els nefastos i perillosos efectes de la seva política de confrontació amb l'Estat.

De debò que a hores d'ara enyoro aquella catalanitat regida pel seny, que assolí una Catalunya pròspera i agermanada amb la resta de pobles de l'Estat espanyol. No veig, ni de bon tros, aquesta catalanitat fructífera per a tots els catalans i catalanes en els agres i enutjats rostres dels nostres governants actuals. Sempre és millor l'oblit de la memòria que mantenir encesa la flama de la rancúnia. Si no llencem el llast de l'odi, mai tornarem a  remuntar el vol.

Mentrestant estic malalt de tristor, en fa mal  Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona i em fa mal tota la terra cremada i tota la sang vessada a Catalunya, em fa mal el cor.

Participaciones de loslectores

Másdebates