La independència de Catalunya i els extrems

"Si agafem aquest camí o via, jo no vull seguir. Jo ja no desitjo la independència." Això ho deia fa poc un català del meu entorn. Ho deia rebutjant les paraules del senyor Torra sobre la via eslovena: "Els catalans hem perdut la por. No hi ha marxa enrere en el camí cap a la llibertat. Els eslovens van decidir tirar endavant amb totes les conseqüències. Fem com ells i estiguem disposats a tot per ser lliures".

Torra ha generat moltes protestes per aquestes declaracions, per les de Cap d'any i per d'altres. Aquest senyor no practica el realisme de Pujol. El senyor Pujol ho sabia: ni Catalunya és Eslovènia, ni Espanya és Iugoslàvia. Participació en el referèndum il·legal d'aquesta part històrica de Iugoslàvia, 98% del cens; vots positius, 88%. El referèndum català va donar uns resultats molt diferents. Aquí, la meitat dels catalans no desitgen la independència.

De Torra podem dir que les seves declaracions són altisonants, el seu pes polític escàs, i el seu futur, fosc. Dels catalans que ara més que abans rebutgen el procés, podem dir que ara parlen en veu baixa i demà ho manifestaran cridant. Esperem que no s'imposin els extrems.  Els de Torra i els de Vox són extremistes: "Estiguem disposats a tot per ser lliures" o "¡A por ellos!": barbaritats!