La dependència emocional, una droga normalitzada

Recreación de un maltrato.

Com tots els vicis, el primer pas és detectar-ho. No sempre ha d'haver-hi maltractament o patiment perquè existeixi una relació de dependència. Tampoc ha de ser sempre entre parelles, també pot ser entre germans, entre amics o entre pares i fills. Aquest vici passa per una obsessió que et fa creure que no ets capaç de seguir endavant sense aquella persona. Desafortunadament, un gran nombre de relacions es troben en aquesta situació, i no ho veuen com un problema, sinó com un senyal d'amor.

Posar a algú com a nucli de la teva vida i que la teva felicitat depengui d'ell o ella, t'anul·la en tots els sentits. Deixes de ser tu, per ser un annex de l'altre. I, moltes vegades, quan te n'adondes, han passat mesos, anys o dècades de la teva vida en les que no t'has sabut escoltar. Les dades demostren que un 90% de la població que ho pateix són dones. La gran majoria d'elles tenen una baixa autoestima o una imatge pobra de les seves capacitats. Dit això, considero que tenim una visió errònia del que és l'amor romàntic. No estem aquí per completar les mitges taronges de ningú com ens ha fet creure Disney. Hem de ser taronges senceres i completes que es creuen pel camí amb tota mena de fruites. És quan despertes i t'adones que el conte de princeses era qüestionable, que comença el camí cap a l'autocreixement i l'autoconeixement.