"Borràs: Junts contra Catalunya?"

La vergonyosa actuació de l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, en saludar efusivament, quan es va acabar l'acte de commemoració del 17-A, el grup de persones que s'havien dedicat precisament a boicotejar-lo, trencant el minut de silenci i escridassant els màxims representants institucionals en el moment que aquests anaven a dipositar les flors en record de les víctimes d'aquell terrible atemptat terrorista, no és només un menyspreu i una ofensa a totes aquelles víctimes i els seus familiars allà presents, sinó una bufetada en tota regla a la cara del mateix moviment independentista que ella diu defensar.

Penso que actuacions d'aquesta mena són fruit del seu ego i de la seva ambició política desmesurada, com quan, per exemple, el passat febrer va participar en una concentració de protesta a La Meridiana, que justament havia estat prohibida pel Govern català, i que, salvant les distàncies, recorden alhora aquells jugadors de futbol que, en acabar el partit, se n'anaven a la graderia on hi havia els grups "ultres", que s'havien dedicat a proferir crits racistes durant el partit, per tal de saludar-los o llençar-los la seva samarreta.

Per això penso que els dirigents de JxCat han de condemnar obertament aquell reduït grup d'independentistes que, amb l'excusa de "voler saber tota la veritat", intentaren boicotejar l'esmentat acte, però també a la seva presidenta Laura Borràs, seguint la valenta i sensata línia adoptada per l'exsecretari general de Junts, Jordi Sánchez, qui va censurar sense embuts el seu comportament, ja que si en aquest partit s'imposa la línia dura de Borràs i Cia, capaç de defensar, fins i tot, "teories conspiratives" de l'Estat com a part de la seva política de "confrontació" contra aquest mateix Estat, el seu futur – i el de bona part de l'independentisme - es veurà abocat a la marginalitat i la radicalitat. Pot ser, aleshores, arribats a aquest punt, s'haurien de plantejar un canvi de nom i passar-se a dir "Junts contra Catalunya".