"He acabat a Barcelona els estudis en cinema. Haig de fer les maletes?"

Quan vaig acabar la meva carrera en cinema i mitjans audiovisuals a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Mitjans Audiovisuals de Catalunya) em vaig plantejar anar a Madrid per guanyar-me la vida. Com jo, centenars d’estudiants es qüestionen el seu paper com a artistes a Barcelona. Els professors ja ens adverteixen que la feina dins del sector audiovisual es troba principalment a la Comunitat de Madrid. Què ha passat? Comptem amb catalans talentosos com Juan Antonio Bayona, Claudia Costafreda, Belén Funés, Lluís Quílez, Dani de la Orden... El nostre territori és ideal per rodar. Tenim la costa i a pocs quilòmetres la muntanya. Comptem amb una ciutat plena d’escoles, productores i tècnics excel·lents. Com pot ser que després d’èxits com 'Eva', 'Pa negre' o 'Herois', Barcelona no sigui la capital del cinema espanyol?

Bé, no és gaire difícil entendre que Madrid ha apostat fortament per la injecció econòmica a l’àudiovisual i ha sigut un atractiu fiscal per a grans empreses com Netflix, Disney o el Grupo Secuoya... A més, també compten amb grandíssims cineastes. No hi ha diferència entre uns i altres. L’única diferència és la política que s’hi aplica. Si el Govern segueix ignorant una indústria en potencial creixement, no formarà part d’ella. Els grups polítics catalans han de donar suport a l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), al Departament de Cultura, a l’Acadèmia, a les escoles de cinema i especialment a les productores i a les plataformes. Plataformes que han sorgit per donar oportunitats i llocs de treball, tant a Madrid com a Barcelona. Un model econòmic audiovisual sostenible. Espanya pot arribar a ser el 'Hollywood' d’Europa i ho estem demostrant, però per aconseguir-ho la indústria ha de ser forta a tot el territori espanyol, incloent les altres comunitats.

Jo estimo Barcelona, però estimo molt més el cinema, i jo viuré on visqui el cinema. Faig les maletes? O espero que els polítics actuïn?