"¿Els fitxatges en el mercat polític d'hivern també esdevindran 'fiascos' com al del futbol?"

Qui segueix el món del futbol sap que cada temporada hi ha dos períodes estipulats per a poder fitxar: l'estiu i l'hivern.

A l'estiu s'incorporen els jugadors suposadament de primer nivell i els anomenats 'cracks' que, per a sorpresa de directius, tècnics i aficionats, en més d'una ocasió esdevenen 'fiascos'. En arribar l'hivern, sigui per lesions, urgències vàries o suposades 'gangues', es fitxen jugadors considerats de segona o més aviat mediocres. Sigui pel motiu que sigui, la realitat confirma que llevat de casos molt excepcionals, acostumen a ser males inversions tant des del punt de vista esportiu com econòmic.

En qualsevol cas, les operacions sempre giren entorn del potencial econòmic dels clubs, de la seva capacitat d'endeutament, del cos tècnic i, de vegades, de les dèries d'algun president il·luminat. El cas és que sigui pel que sigui, en període estival o hivernal, també entren en acció tripijocs dels intermediaris per tal de col·locar la mercaderia, és a dir, el jugador.

Els fitxatges de Lorena Roldán pel Partit Popular i d'Anna Grau per Ciutadans, m'han fet pensar en el mercat d'hivern del món del futbol. Ignoro si les negociacions han estat directes o mitjançant representant; el que sí que tinc clar és que, en ambdós casos, el rendiment no justificarà la inversió. Si es produeix un descens de categoria en forma de desastre electoral, un traspàs a final de temporada és més que probable. Per cert, en el pitjor dels casos, si no hi ha ofertes al mercat, sempre es poden 'penjar les botes'.