El federalisme màgic dels socialistes

Ho hem de dir ara ben clar: mai cap govern espanyol ha tingut ni la intenció ni la voluntat de propiciar l’encaix de Catalunya a Espanya. Voluntat que, després de la repressió de la cultura i la llengua, i l’eliminació de les institucions pròpies com a resultat de la guerra civil i els 40 anys de de franquisme, hagués fet molta falta. 

Els socialistes, amb Felipe González al capdavant, haurien pogut iniciar aquesta tasca quan van guanyar les eleccions el 1982 i van governar fins el 1996, -no era feina fàcil ja que s’havia de trencar una dinàmica històrica que arrenca amb el decret de Nova Planta endegat pel primer Borbó-, però no van fer res, i ara, després de les ultimes declaracions de F. González, entenem perquè: ni els socialistes –potser caldria deixar de banda el PSC-, ni els populars no han sigut mai cap altra cosa que centralistes unitaristes, es a dir: espanyols en el sentit més ranci de la paraula.

Pels socialistes el federalisme ha sigut sempre el conillet que en moments adequats han fet sortir del barret. En qualsevol de les seves formes, no se l’han cregut mai i sempre l’han usat com a reclam en ocasions electorals; encara l’Iceta en va fer us a les darreres eleccions al Parlament propiciades per M. Rajoy.