"Espanya, setena potència mundial en armament. Quina distinció més trista"

Quina tristesa dóna la distinció de setena potència mundial en armament. Ser una potència en l'exportació de ginys que serveixen per destruir vides o edificis, ciutats, llocs on l’assentament humà és vida activa, causa un sentiment de rebuig.

Tot l’entrallat militar està comprés en aquesta tristesa, ràbia i impotència. Els valedors dels grans poders econòmics mantenen unes estructures per assegurar-se l'existència i futur dels interessos econòmics del gran capital.

Seria millor ser els primers en investigació científica, en producció de bens de protecció mediambiental, en ciències de l’educació, en producció de mitjans per assegurar la salut dels humans i de la naturalesa. Quina pena ser una potència en destrucció. Alguns cínics diuen que aquesta indústria proporciona llocs de treball. I tot el que destrueix?

Una altra mena d’estructura social i econòmica col·laborativa i constructiva també proporcionaria llocs de treball.