Enemistats: al costat i rereguarda

Les amistats les anem trobant per la vida. Trobem amistats reals, actuals o velles, que eren o ja no, o de falses que mai ho han estat. També hi ha enemistats (declarades o no) entre familiars, gent del carrer, antigues o actuals, etcètera.

En política i vida privada, l’enemistat porta a l’odi entre persones, països i pobles (quasi sempre per l’economia, guerres rapinyaires o baralles familiars per herències) i a la traïció, per exemple en aquells sectors polítics que diuen defensar col·lectius determinats. D'altra banda, no sempre traduït tot plegat en recolzament i afiliació massiva d’aquests fins i tot, més cap als seus teòrics enemics, vist en la traïció al Che Guevara o de Judes a Jesucrist.

De fet l’enemistat és motiu per què s’abstinguin d’intervenir autoritats i personal del Sector Públic en un procediment administratiu. Però les enemistats reals són sovint al nostre costat i la rereguarda, aprofitant per trair, criticar negativament, no ajudar a l’hora de la veritat, titllar amb termes a conveniència, etcètera. I per això, la vigència de la frase de l’excanceller alemany Konrad Adenauer, qui distingia entre "enemics a seques, enemics mortals i companys de partit".

El conflicte dins els propis bàndols a la Guerra Civil espanyola, el xoc entre comunismes (Xina, eurocomunisme i URSS), bescanvis d’aliats geopolítics i econòmics, traïcions al PSOE; atacs a Donald Trump pel seu partit; Rita Barberà abandonada pel PP, ara a Catalunya dins l’independentisme, etcètera.

Militant jo mateix abans en política ja vaig veure que davant tenia adversaris (més educats i amb la veritat pel davant) però les meves reals enemistats eren al meu costat i darrera, (falses ‘amistats’ mentre callava o coincidíem, i ara ni saluden), demostrant el que ja sabia: mai van ser amistats. Mirem bé al nostre costat i al darrere no sols per caminar i veure el recorregut, sinó per saber on som i qui ens acompanya.