"Els indults i la xocolata del lloro"

Quan es parla tant d’un tema és que s’amaga quelcom. Em refereixo als indults. Resulta que des del 1996 fins ara se n’han concedit 10.652. En 24 anys, estadísticament 444 per any (bé, el 2000 se’n van concedir 1.744 i l’any passat, 20). I mai, mai ens n’havíem assabentat per la premsa, ràdio, teles, xarxes socials ni fins i tot 'manis' en contra.

Pels 'mentideros' de la vila de Madrid ha començat a córrer que aquests indults (mai parlen de mesures de gràcia) tindran tres característiques que els fan especials: «limitados, parciales, reversibles». Per als no versats en lleis i 'politiqueries': descafeïnats, deslletats i desensucrats, el que anomenem un 'desgraciat' al bar.

Potser hi haurà algun expert en lleis que ens pugui dir quina diferència hi ha amb aplicar un tercer grau, que en realitat ja l’havien començat. Però el primmirat tribunal que els va jutjar hi va intervenir per demostrar qui mana.

Crec que qui més, qui menys som conscients que aquesta mesura no resoldrà gaire res i menys quan encara hi ha més de 3.000 encausats pendents de judicis i diferents institucions de l’Estat cargolen una i altre vegada, independentment del judici, com els darrers casos del Tribunal de Comptes amb les persones més inversemblants.

Com deien els nostres avis, la xocolata del lloro. Podem afegir que els ioruba (uns 38 milions de ciutadans que viuen en diferents estats africans) diuen: «en temps de crisis, el savi construeix ponts, el neci construeix murs»