Els geriàtrics de Dante

Fa uns dies, Iñigo Errejón denunciava que un geriàtric, quan arribava el mes d'abril, apagava la calefacció. El geriàtric no tenia en compte la possible temperatura que fes. Senzillament es regia pel criteri econòmic de l'estalvi, per a poder obtenir majors guanys.

Pocs dies després, ens arriben unes imatges d'un altre geriàtric, on es vexava de paraula i obra una dona gran en cadira de rodes, per part dels auxiliars del centre, insultant-la, sacsejant-la i amenaçant-la. Òbviament, la dona no tenia cap capacitat de resposta i des del centre asseguren que els implicats ja han estat acomiadats.

Que ningú es pensi, però, que aquests tipus de coses, o semblants, són esporàdiques, eh? Perquè això passa. No diré a tot arreu, però sí a molts centres geriàtrics d'arreu. Jo, per desgràcia, he estat en molts, per motius familiars i professionals. No puc acusar ningú de maltractar a cap persona, perquè això jo no ho he vist, però sí que puc afirmar que hi ha residències amb unes condicions dantesques, on el confort físic i psicològic de la nostra gent gran és inexistent.

La majoria d'aquests centres són empreses i, per tant, entitats amb ànim de lucre. Això vol dir que donen el servei al més mínim cost possible per tal d'obtenir el màxim benefici econòmic, la qual cosa es tradueix, generalment, en una atenció despersonalitzada i sense empatia vers els residents, els quals en molts casos paguen veritables fortunes per passar-hi els darrers anys de la seva vida.

La transformació de la societat ens ha portat a això. En general, la família no pot fer-se càrrec d'atendre les necessitats que pot tenir una persona gran, malalta i normalment amb limitacions físiques. Perquè es treballa i no se la pot atendre com caldria, perquè tenir algú a casa moltes hores és econòmicament inviable, perquè si la persona té una mobilitat molt reduïda, es pot acabar amb una esquena feta un nyap o, en el pitjor dels casos, perquè senzillament aquella persona molesta i no ens permet fer una vida normal.

Sigui com sigui, tot i que en moltes ocasions és inevitable recórrer a un geriàtric, no hi ha cap justificació ni per al tracte a vegades denigrant que donen aquestes empreses, ni en moltes ocasions, per al silenci còmplice de les famílies.

No oblideu mai que molts de nosaltres serem algun dia a l'altra banda del taulell. Aleshores veurem la veritable naturalesa de moltes persones.