Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

La deriva de la discussió territorial

El ’expresident’ Carles Puigdemont y el presidente Quim Torra, en una rueda de prensa en Bélgica.

El ’expresident’ Carles Puigdemont y el presidente Quim Torra, en una rueda de prensa en Bélgica. / STEPHANIE LECOCQ (EFE)

Què ha passat? Avui per avui, en els àmbits mediàtics i polítics catalans i espanyols, la descentralització territorial en general i especificament les relacions Catalunya-Espanya, travessen una greu etapa de desencontre, amb polítics empresonats inclosos.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Durant aquests últims anys hem passat de la tebiesa a la turbulència verbal i institucional.

Notables polítics moderats, relacionats amb Catalunya, hi havia en un passat relativament proxim; il·lustres personalitats, tant a Catalunya com a la península.

Al 1965, encara ben viu el franquisme, a Toledo, Salvador de Madariaga, Tierno Galvan, Aranguren, Castellet, Benet, Lluch, en el marc del Congrés per la Llibertat de la Cultura, van protagonitzar una trobada “Catalunya-Castella” de prometedors resultats.

Alguns dels seus principis van configurar algunes bases avançades del sistema autonòmic a la Transició.

Penso que passats aquets anys, avui, els polítics (també molts intelectuals) anestesiats per el poder s'han deixat induir pel tacticisme partidista, situant al ciutadà al mig, entre les soflames centralistes i el vertigen independentista, amb el resultat que queden orfes d'una solució federalista, moderna, com seria una total revisió-renovació i desplegament d’un nou Estatut, amb avançats paràmetres posats al dia.

 Queda la pregunta del milió: caben solucions federalistes per a la relació Catalunya-Espanya?

Participaciones de loslectores

Másdebates