"He decidit acabar amb aquesta situació, però no és tan fàcil: per quan una llei d'eutanàsia?"

Sóc un malalt terminal d'un parkinsonisme -atròfia multisistema-, que des que em varen diagnosticar la malaltia vaig tenir clar que arribaria el dia, no gaire llunyà, que m'hauria d'enfrontar amb la mort.

He viscut amb la malaltia uns anys, veient com m'anava deteriorant, i com els amics i coneguts no sabien quina cara posar quan em trobaven.

Ara ja hem arribat al punt que no em puc valer per mi mateix i he de dependre d'altres persones, sobretot de la meva esposa. I com que sé que això no té solució i me l'estimo molt i no vull que perdi la salut cuidant-me, he decidit acabar amb aquesta situació.

Però això no és tan fàcil. Quan vaig fer el Testament de Voluntats Anticipades ja no se'm va permetre posar-hi que moriria quan jo ho decidís.  I els metges, tot i entendre la situació, no hi poden fer res, perquè tindrien problemes amb la justícia.

El dret a morir dignament és un dret que hauria de figurar entre els drets fonamentals en la Declaració Universal dels Drets Humans, i ningú hauria d'intervenir en la voluntat d'una persona que vulgui deixar aquest món si no fos per ajudar-la.

Als polítics els demano que despenalitzin l'assistència a traspassar perquè ajudarien a molta gent i s'estalviaria molt de patiment. I que dotin de mitjans per a la investigació de les malalties neuro-degeneratives, perquè ara no hi ha recursos ni per acceptar les donacions d'òrgans necessaris per a les investigacions.