La CUP: Idealisme versus independència

Abans del 27-S, molta gent es va mirar amb simpatía a la CUP. A mí, personalment, els idealistes sempre em desperten simpaties, penso que està bé que a la societat hi hagi persones que de tant en tant ens recordin els principis que tots tenim i que de vegades oblidem. Però el  vot del 27-S, no tenía massa a veure amb els principis socials, sinó  amb la independència.

Quan la CUP va decidir que no s' al.lineaba amb les altres forces independentistes, ja van demostrar que el seu no era un vot per fer força per l'independentisme. La mala sort és que ells  s'han convertit en el partit que fa de frontisspartit a, obliden la independència i prioritzen altres coses, acusant a Mas de voler  mantenir el poder i donant per fet que és un corrupte. I com a  inexperts, abusen antidemocràticament de la seva posiciò i obliden que  a la majoria dels seus votants el que els interessa ara és la  independència, i els principis socials volen que s'apliquin en un nou Estat català, i que ara la cosa no va d'això. 

Recuperaran el seny?  Se n' adonaran que per a conduir un procés com aquest cal experiència, representativitat i d'altres coses que fan de Mas el candidat idoni en aquests moments? Per a mi, Mas, a més d'aquests valors, té un gran esperit de sacrifici, perquè qui lideri aquest procés, segurament quedarà fora de joc. Així que les acusacions de que s'aferra a la seva  cadira, em semblen fruit d'un analisi molt pueril.

D'altra banda, quina imatge donem al món que ens envolta si sacrifiquem abans de començar a qui ens ha dut fins aquí? Potser tenim el que ens mereixem, potser per això la independència no acaba de cuallar a casa  nostra, potser no sabem anar a una, potser....