El coneixement tergiversat de la nostra història comú

El mot planisferi –representació en un pla de l’esfera terrestre- abans de Galileu, Kepler o Copèrnic no hagués tingut per a la gent cap sentit. Al contrari, el concepte de forat negre avui en dia, gràcies a una correcta divulgació científica, és conegut per a molta gent.

En general, en el món medieval el coneixement de l’univers i de gairebé tot estava limitat conceptualment, instrumentalment, però sobretot ideològicament, i la història com a ciència social no existia. La Terra era el centre de l’univers.

Avui dia, i ja des de fa molt temps, a l’Estat espanyol el coneixement de la nostra història comuna està condicionat i tergiversat, ideològicament i conceptualment, per la idea castellana d’Espanya. L’historiador Joan Reglà, en la seva Història de Catalunya per a castellanoparlants ho expressava així: “La confusión simplista entre la unidad de España y el castellano considerado como única lengua española [...] tiene no solo implicaciones políticas sino también clarísimos condicionamientos sociológicos”. Implicacions i condicionaments –la denominació d’espanyol per a la llengua castellana n’és una de les implicacions- que malauradament persisteixen amb força avui dia, i que al llarg dels anys que portem de democràcia no s’ha fet res per a canviar.