Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

El coneixement tergiversat de la nostra història comú

Un periodista consulta la tesis doctoral de Pedro Sánchez en la biblioteca de la universad privada Camilo José Cela, en Villanueva de la Cañada.

Un periodista consulta la tesis doctoral de Pedro Sánchez en la biblioteca de la universad privada Camilo José Cela, en Villanueva de la Cañada. / OLGA PEREDA

El mot planisferi –representació en un pla de l’esfera terrestre- abans de Galileu, Kepler o Copèrnic no hagués tingut per a la gent cap sentit. Al contrari, el concepte de forat negre avui en dia, gràcies a una correcta divulgació científica, és conegut per a molta gent.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

En general, en el món medieval el coneixement de l’univers i de gairebé tot estava limitat conceptualment, instrumentalment, però sobretot ideològicament, i la història com a ciència social no existia. La Terra era el centre de l’univers.

Avui dia, i ja des de fa molt temps, a l’Estat espanyol el coneixement de la nostra història comuna està condicionat i tergiversat, ideològicament i conceptualment, per la idea castellana d’Espanya. L’historiador Joan Reglà, en la seva Història de Catalunya per a castellanoparlants ho expressava així: “La confusión simplista entre la unidad de España y el castellano considerado como única lengua española [...] tiene no solo implicaciones políticas sino también clarísimos condicionamientos sociológicos”. Implicacions i condicionaments –la denominació d’espanyol per a la llengua castellana n’és una de les implicacions- que malauradament persisteixen amb força avui dia, i que al llarg dels anys que portem de democràcia no s’ha fet res per a canviar.  

Participaciones de loslectores

Másdebates