"Català i independència, una aliança inconvenient"

Si volem que el català sigui realment la llengua de tots, hem de començar per despolititzar la llengua, és a dir, deixar d’identificar-la amb una opció política concreta, en aquest cas la independentista, desvinculant la defensa de la llengua catalana de la lluita per la independència, per tal que la seva acceptació pugui incloure persones de totes les creences polítiques, evitant així el perill que aquelles qui són contràries a la independència rebutgin, de retruc, la llengua en considerar que la seva defensa va indissolublement lligada al projecte d’una Catalunya independent.

En aquest mateix sentit, crec que fora també molt convenient que el Govern de la Generalitat procurés establir un gran pacte per la llengua que fos transversal, bastint acords polítics el més amplis possible, per sobre de les diferències entre partits, de tal manera que incloguessin des de les formacions independentistes i catalanistes fins a les autonomistes i constitucionalistes.

Per últim, soc del parer que aquelles associacions culturals com Òmnium Cultural que es dediquen a promoure la llengua i la cultura catalanes haurien de ser clarament apartidistes, sense prendre part tan clarament, com succeeix ara, per la independència.

Si no, estarem fent el mateix que fan certes formacions constitucionalistes que es dediquen a emprar, gairebé de manera exclusiva, només el castellà, identificant-lo amb la seva idea d’una Espanya constitucional, amb la qual cosa correm el perill de contribuir a fomentar la divisió política lingüística de la societat catalana, ja força accentuada arran del procés, fet que, evidentment, no és pas bo per cap de les dues llengües ni tampoc per a la nostra convivència.