El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Un cant necessari a la llibertat

Concentración en Mataró para pedir la libertad de los presos políticos.

Diana Vizán AguadoSalou

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 13 de marzo del 2018 - 12:45 h

És difícil imaginar un país, per petit que sigui, en silenci. Un silenci absolut, sense el cant dels ocells ni les rialles que fa la mainada quan juga. Només un silenci espiritual i natural, on se sent l'aigua d'un riu o del mar i les aus canten, és saludable en aquests temps en què s'imposa la velocitat de l'olla de grills on sovint proliferen els insults per sobre de la reflexió, és a dir, de la cara fosca de les xarxes socials, que també són llum quan actuen com l'àgora del segle XXI. Qualsevol altre tipus de silenci, i encara més si és imposat i va acompanyat d'un soroll que menysprea l'adversari polític, és injust i insà.

Els vençuts, a callar, i els vencedors, esperonats a parlar. És la força del poder, quan s'exerceix amb autoritarisme, tot i ser una democràcia formal, i segresta llibres, censura exposicions, porta ciutadans i professionals als jutjats, empresona artistes, polítics i activistes socials o els empeny a marxar a l'exili. Gent de pau, assenyalades per un poder que pretén acabar amb la llibertat d'expressió, per tal de controlar l'exercici lliure de la política, dels mitjans de comunicació i de l'art.

Una iniciativa que hauria impedit arribar a la situació actual, hauria estat, per exemple, haver convocat a Catalunya un referèndum sobre la independència legal i pactat amb l'Estat, com es va fer a Escòcia. És clar, que això requeria fer ús de l'art de la política i permetre que la ciutadania expressi la seva voluntat. Té sentit, al segle XXI, que la unitat d'Espanya estigui per sobre de la democràcia?

Per sort, de tant en tant, ara que l'autoritarisme sembla imposar-se, s'alça la veu sàvia d'un estrany necessari, com José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol, entrevistat a la darrera edició del programa 'Preguntes freqüents' de TV-3. Una intervenció que es pot resumir en una frase famosa que va recordar del primer ministre d'Anglaterra, William Pitt i atribuïda a Voltaire, tot i que, en realitat, l'autoria és de la seva biògrafa Evelyn Beatrice Hall, que firmava amb el pseudònim de Stephen G. Tallentyre: "Estic en desacord amb les teves idees, però donaria la meva vida pel teu dret a expressar-les".

S'ha avançat poc quan en el 2018 cal recordar que els il·lustrats del segle XVIII com Voltaire, Rousseau o Montesquieu, es posarien les mans al cap amb la manca de separació de poders que existeix en un estat on jutges, professionals encarregats d'impartir justícia, sembla que governen i parlamentaris, elegits per la ciutadania a través d'unes eleccions democràtiques per exercir el govern, són jutjats. El savi magistrat va dialogar i va mostrar un tarannà tolerant, poc freqüent en aquests dies. Va parlar de democràcia autèntica i va ser molt aplaudit pels assistents al programa i per l'audiència. Un cant, necessari, a la llibertat.

Participaciones de los lectores

Accident d'una avioneta a Sabadell: manca de previsió

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Aquest divendres passat a la tarda una avioneta que volia aterrar a l'aeroport de Sabadell es va estavellar contra la teulada d'una gasoli... Seguir leyendo

Per què estar en contra de la immersió lingüística?

Judit Martin Gil Sant Sadurní d'Anoia

Des de petits ens diuen que com més idiomes parlem, millor. Però si admirem algú perquè parla francès, xinès o alemany a més de la seva pr... Seguir leyendo

"Escolta i després parla"

Marta Llobet Avellaneda Matadepera

"Escolta, i després parla", em deien quan era petita. Sembla una bajanada, però crec que saber escoltar és de les coses més essencials pel... Seguir leyendo

Contaminación acústica y atmosférica en la calle Dublín

Maria Carmen Bau Bergachorena Barcelona

Señores responsables del Ayuntamiento de Barcelona, ... Seguir leyendo

Tolerancia contra la polarización y la estigmatización

Bárbara Méndez Barcelona

Creo es responsabilidad de todos los ciudadanos que viven en una democracia, sacar lo mejor de cada uno, cuando el entendimiento ha dejado de ser el eje... Seguir leyendo

Abusos sexuals a menors d'edat

Sara Montaner Barcelona

No es parla dels casos d’abusos sexuals a menors d’edat. Després de dedicar un projecte de la meva carrera a aquest tema, he p... Seguir leyendo

¿Cuándo el 'low cost' pasó a ser 'low service'?

Claudia Lahuerta Pujol Alcobendas

Ahora las aerolíneas low cost nos cobran por el equipaje, la comida y  hasta por el alquiler de las mantas en vuelos in... Seguir leyendo

El teatre no costa tant!

Noemí Expósito Soto Barcelona

Els joves potser no saben que algunes sales petites i acollidores representen obres interessants per preus molt baixos. Per exemple, el Teatre ... Seguir leyendo

Si fos una professió comuna i corrent...

Sara Tripiana Londres

Si la política fos una professió normal i corrent i les seves retribucions salarials fossin iguals a la mitjana de la població, a una altr... Seguir leyendo