El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Un cant necessari a la llibertat

Concentración en Mataró para pedir la libertad de los presos políticos.

Diana Vizán AguadoSalou

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 13 de marzo del 2018 - 12:45 h

És difícil imaginar un país, per petit que sigui, en silenci. Un silenci absolut, sense el cant dels ocells ni les rialles que fa la mainada quan juga. Només un silenci espiritual i natural, on se sent l'aigua d'un riu o del mar i les aus canten, és saludable en aquests temps en què s'imposa la velocitat de l'olla de grills on sovint proliferen els insults per sobre de la reflexió, és a dir, de la cara fosca de les xarxes socials, que també són llum quan actuen com l'àgora del segle XXI. Qualsevol altre tipus de silenci, i encara més si és imposat i va acompanyat d'un soroll que menysprea l'adversari polític, és injust i insà.

Els vençuts, a callar, i els vencedors, esperonats a parlar. És la força del poder, quan s'exerceix amb autoritarisme, tot i ser una democràcia formal, i segresta llibres, censura exposicions, porta ciutadans i professionals als jutjats, empresona artistes, polítics i activistes socials o els empeny a marxar a l'exili. Gent de pau, assenyalades per un poder que pretén acabar amb la llibertat d'expressió, per tal de controlar l'exercici lliure de la política, dels mitjans de comunicació i de l'art.

Una iniciativa que hauria impedit arribar a la situació actual, hauria estat, per exemple, haver convocat a Catalunya un referèndum sobre la independència legal i pactat amb l'Estat, com es va fer a Escòcia. És clar, que això requeria fer ús de l'art de la política i permetre que la ciutadania expressi la seva voluntat. Té sentit, al segle XXI, que la unitat d'Espanya estigui per sobre de la democràcia?

Per sort, de tant en tant, ara que l'autoritarisme sembla imposar-se, s'alça la veu sàvia d'un estrany necessari, com José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol, entrevistat a la darrera edició del programa 'Preguntes freqüents' de TV-3. Una intervenció que es pot resumir en una frase famosa que va recordar del primer ministre d'Anglaterra, William Pitt i atribuïda a Voltaire, tot i que, en realitat, l'autoria és de la seva biògrafa Evelyn Beatrice Hall, que firmava amb el pseudònim de Stephen G. Tallentyre: "Estic en desacord amb les teves idees, però donaria la meva vida pel teu dret a expressar-les".

S'ha avançat poc quan en el 2018 cal recordar que els il·lustrats del segle XVIII com Voltaire, Rousseau o Montesquieu, es posarien les mans al cap amb la manca de separació de poders que existeix en un estat on jutges, professionals encarregats d'impartir justícia, sembla que governen i parlamentaris, elegits per la ciutadania a través d'unes eleccions democràtiques per exercir el govern, són jutjats. El savi magistrat va dialogar i va mostrar un tarannà tolerant, poc freqüent en aquests dies. Va parlar de democràcia autèntica i va ser molt aplaudit pels assistents al programa i per l'audiència. Un cant, necessari, a la llibertat.

Participaciones de los lectores

Crisi dels refugiats: no em sento representat pels polítics

Josep Francesc Aragón Corbera d'Ebre

Va quedant cada vegada més clar que la crisi dels refugiats no se solucionarà pensant en els refugiats. Els camps de refugiats en ... Seguir leyendo

Libertat provisional per a 'la Manada': Es foten del mort i de qui el vetlla

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

No és cap secret que els catalans tenim un sentit de l'humor molt particular, tan particular que som capaços de... Seguir leyendo

Varapalo a las víctimas de agresiones sexuales

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

Incomprensiblemente, los cinco condenados de la Manada en libertad provisional bajo fianza. La agredida, retorciéndo... Seguir leyendo

Somos naturaleza y crecemos hormigón

Elena Zapata Sabadell

Me esfuerzo por vender algo que nunca entenderás; hasta que no lo sientas. Siento que puedo darte algo que nunca verás. Te presto mi mirada emocionada&#... Seguir leyendo

El turisme pesquer a Catalunya: una autèntica oportunitat modernitzadora

Josep M. Loste Portbou

L’estiu a Catalunya significa que comença una activitat frenètica que al llarg dels darrers 60 anys ha anat canviant i evolu... Seguir leyendo